Ara

ACTIVISME

Des de la trinxera: taxistes per la independència

Uns 200 professionals difonen el missatge de l'ANC en un sector tradicionalment hostil
MAR CORTÉS 

Barcelona | Actualitzada el 21/04/2013 00:00

D'esquerra a dreta, els taxistes Víctor Carcelero, Enric Baltasar i Ricard Tomàs, membres de la sectorial Taxistes per la Independència de l'ANC. D'esquerra a dreta, els taxistes Víctor Carcelero, Enric Baltasar i Ricard Tomàs, membres de la sectorial Taxistes per la Independència de l'ANC. PERE TORDERA

Entre l'eixam de taxis que circulen per Catalunya ja és possible trobar-ne uns quants amb conductors que, de manera intencionada, sintonitzen només ràdio en català i aprofiten la mínima oportunitat per difondre, en el poc temps de què disposen, els arguments que els fan ser independentistes. Consideren que el taxi és sovint la porta d'entrada al país i informen els visitants en primera línia, des de la trinxera, sobre una realitat que sovint desconeixen, amb una visió política transversal. Són els membres de la sectorial Taxistes per la Independència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una iniciativa personal del taxista Enric Baltasar.

"Feia temps que pensava a fer una acció cultural des del taxi", explica. Va fer la proposta en un acte de l'ANC a Rellinars (Vallès Occidental), on viu, i de seguida va començar a teixir una xarxa de contactes. Era el 13 de setembre del 2012. Des de llavors s'hi han adherit 200 professionals de 40 municipis, entre els quals l'iguadalenc Ricard Tomàs i el barceloní Víctor Carcelero. Dos-cents membres d'entre un total de 14.000 llicències pot semblar un percentatge irrellevant, però l'Enric ho considera "tot un èxit". Fa 14 anys que és al sector del taxi i no s'imaginava aquest resultat. "És un sector fonamentalment espanyol", declara el Víctor. "Molt més a Barcelona que a comarques", apunta el Ricard, que opera a la Catalunya Central.

El ritme d'adhesions va ser un boom al principi, gràcies al boca-orella i a una massiva campanya per internet, però ara és un gota a gota. "La nostra lluita és per la independència i no volem que el sector del taxi es quedi fora d'aquesta cursa que ha endegat la societat catalana. Deixem molt clars els nostres propòsits per no enganyar ningú. No volem tenir adhesions per tenir-ne: volem companys conscients, conseqüents i implicats", diu l'Enric.

Breu, concís i dinàmic

Els trajectes són generalment curts i el missatge ha de ser breu i concís. Reben periòdicament documentació de l'ANC, el Cercle Català de Negocis i Òmnium, entre altres entitats. La particularitat d'anar conduint permet que el discurs sigui també dinàmic. "Aprofito, per exemple, quan passo per les restes de la muralla de Barcelona per ensenyar un plànol de la ciutat i explicar els bombardejos des del castell de Montjuïc", il·lustra el Víctor. Coincideixen que, en general, "els turistes no tenen ni idea de res del que passa aquí i queden bocabadats". Fins i tot els sorprèn que hi hagi una llengua pròpia. "Encara has d'explicar que no és un dialecte. Això dóna idea que és molt important internacionalitzar el procés", considera l'Enric.

Actuen sobre la marxa, quan detecten l'oportunitat d'intervenir, cosa que passa aproximadament en la meitat de les carreres que fan al dia. "Primer indago, veig la predisposició del client a rebre o no rebre informació", diu el Víctor. Tenen clar que són un servei públic i que, per tant, no poden abassegar. "Però si passem per Montserrat i veig que hi tenen interès ho aprofito", explica el Ricard. L'Enric ho resumeix així: "L'habitacle del taxi és com un confessionari. Tot depèn de la receptivitat".

No porten adhesius ni banderes perquè la normativa és molt estricta i perquè prefereixen ser discrets. Reconeixen que hi ha hagut reaccions adverses de taxistes no independentistes -"Sí, hem rebut algun correu... simpàtic", ironitza l'Enric-, però prefereixen destacar adhesions curioses com la d'alguns taxistes hindús i pakistanesos i la d'un gallec que treballa a Lugo.