Ara

CANVI DE CICLE

La UE avala el dret a decidir i refreda l'estat propi

Mas contrasta l'actitud oberta d'Europa amb la intransigència espanyola
JOAN RUSIÑOL 

Brussel·les | Actualitzada el 23/04/2013 00:00

VISITA SECTORIAL  Artur Mas es va reunir ahir amb la comissària europea d'Interior, Cecilia Malsmström, durant la seva visita a Brussel·les.Mas, amb la comissària europea d'Interior, Cecilia Malsmström JORDI BEDMAR

"Si se'm pregunta, ho diré: aquest és un procés que va endavant amb totes les de la llei". El president de la Generalitat, Artur Mas, va aprofitar la visita ahir a Brussel·les -la sisena d'ençà que ocupa el càrrec- per afirmar que el dret a decidir arribarà a bon port. La seva conclusió és que la UE veu amb bons ulls la consulta, però, en canvi, es mira amb recel l'horitzó de l'estat propi.

La diagnosi de Mas està fonamentada en dos anys de contactes amb les institucions comunitàries, temps durant el qual s'ha entrevistat amb 18 dels 27 comissaris. La intensa jornada de feina durant la vigília de Sant Jordi s'emmarcava en la normalitat institucional, amb una agenda de temes sectorials, pròpia de qualsevol president (avui és el torn del basc Iñigo Urkullu). En el cas català, però, l'ambiciós procés nacional que s'ha posat en marxa ho acaba condicionant tot. Si bé els seus interlocutors li van preguntar poc per aquesta qüestió, el cap de l'executiu en va parlar obertament a preguntes dels periodistes.

El contrast amb Madrid

Segons va explicar, mentre a Europa el dret democràtic a decidir es percep "amb un gran respecte, la possible independència de Catalunya es veu amb una certa preocupació", perquè s'interpreta "com un problema més que s'afegeix als que ja tenen". Com admeten alguns dels diputats catalans sobiranistes que fa més temps que són a l'Eurocambra, és gairebé inevitable que a Europa tothom analitzi ara el debat obert pels catalans amb la perspectiva estatal de cadascú, pensant en l'efecte que poden tenir al seu país les rèpliques d'aquest trencament. En els últims dies el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ja havia posat l'accent a refredar les expectatives d'una bona acollida a l'estat propi, nord enllà. No obstant, ahir Mas va deixar clar que aquest neguit no és una oposició frontal i va contraposar-la a la intransigència de Madrid: "En comptes de tancar la porta, escolten, aquesta és la diferència", va emfatitzar. De fet, la Generalitat veu improbable que Mariano Rajoy en prengui nota i s'avingui a fer una consulta pactada com passarà a Escòcia. Per anar teixint complicitats a Brussel·les, el president català ja va anunciar que mantindrà contactes discrets, lluny de la pressió dels focus, amb dirigents comunitaris quan ho cregui oportú.

La denúncia a la negativa espanyola a buscar acords en molts dels debats que hi ha oberts sobre la taula, des del dèficit fins a la llengua a l'escola, va cosir bona part de la seva intervenció davant la premsa a la Delegació de la Generalitat a la capital belga. Fins i tot, va mostrar-se convençut que la Moncloa "serà tan dura amb el reconeixement de Kosovo com amb el dret a decidir del poble de Catalunya".

Després de reunir-se amb les comissàries europees d'Interior, la sueca Cecilia Malmström, i d'Educació, Cultura i Multilingüisme, la xipriota Androulla Vassiliou, Mas va reivindicar, un cop més, la necessitat inajornable que Hisenda flexibilitzi el dèficit autonòmic, en la mesura que l'Estat rebi aquest tracte d'Europa: si la Comissió suavitza l'objectiu espanyol fins al 6%, a la Generalitat li hauria de correspondre un 2%, d'acord amb el pes de la despesa pública. Si el ministre Cristóbal Montoro no afluixés, Mas va avisar que caldria tocar os amb les retallades, un extrem que no es planteja: "Si es posa en perill la columna vertebral de l'estat del benestar, fallarà la cohesió social a Catalunya i se'n anirà tot en orris". No obstant, espera que això no sigui així i que Madrid doni aire al mes de maig. Si el vaticini es compleix, el Govern admet que els pressupostos podrien estar enllestits abans de l'agost. En cas contrari, no descarta haver de prorrogar els actuals durant tot el 2013. El deadlines'apropa.

Més comprensió amb el català

Si en el cas de les finances l'objectiu del Govern és informar de primera mà la UE dels esforços i la "seriositat" catalana, en el de la llengua és traslladar el malestar pels atacs reiterats del model d'immersió lingüística a l'escola. Mas va afirmar que troba "més normalitat de comprensió a Europa que no pas en alguns tribunals i esferes polítiques espanyoles". A la tarda va inaugurar una exposició al Parlament Europeu organitzada pel diputat de CDC Ramon Tremosa, sota el títol El català, llengua d'Europa. La jornada va incloure una reunió amb el comissari d'Energia, Günther Oettinger, la inauguració d'una mostra sobre Gaudí i una trobada amb els catalans residents a Brussel·les.