Ara

Vicent Partal: "Per ser independents ja només ens cal trobar la tecnologia"

DAVID MIRÓ 

| Actualitzada el 23/04/2013 00:00

Vicent Partal ha cobert com a periodista moltes de les independències dels nous països europeus de finals del segle XX.Vicent Partal ha cobert com a periodista moltes de les independències dels nous països europeus de finals del segle XX. RUTH MARIGOT

Vicent Partal (Bétera, Camp de Túria, 1960) veu normals les turbulències al voltant del procés sobiranista. A A un pam de la independència (RBA) defensa que Catalunya serà sobirana en un espai relativament curt de temps i amb més normalitat de l'esperada.

¿És més un fracàs d'Espanya o una victòria de Catalunya?

Jo el que dic és que Espanya ja no pot guanyar. Podem perdre nosaltres, però Espanya ho ha fet tan malament com ha sabut. No s'ha comportat amb intel·ligència.

¿Ho personalitzes molt en la figura de José María Aznar?

Sí, perquè recupera el franquisme sociològic, allibera la dreta espanyola de complexos. I explique que les manifestacions de la guerra de l'Iraq ja tenien l'embrió de l'independentisme sense saber-ho: la societat catalana estava covant els anticossos contra el PP. Per això dic que el PSC és independentista també sense saber-ho, perquè no ha construït tot el discurs anti-PP per votar amb ells ara.

¿El fet de donar la independència per descomptada és una estratègia per accelerar el procés?

Podríem dir que sóc un optimista documentat. Veig claríssim el procés, inevitable, perquè n'he vist molts. Com acabarà, com es farà i si el país resultant serà el que jo voldria, això no ho sabem.

Alguns defensen que primer és ser independent i després ja vindrà el debat sobre el model de país.

Això no té sentit. Arribar a la independència és fer un gest. Ara mateix políticament ja ha guanyat. Ara estem en la fase de trobar la tecnologia per proclamar-la i que ens reconeguen. I és ara que és imprescindible discutir sobre el model de país. Quan aconseguim la independència, un any després caldrà fer una constitució. El gran avantatge és que tenim un full en blanc al davant.

¿Això no és dividir forces abans del combat?

La independència no serà el que vol Artur Mas, ni Oriol Junqueras, ni David Fernàndez ni Teresa Forcades. Serà el que vulga la gent. I ara és el moment de parlar-ho.

Però no tenim la tecnologia encara...

Un dia al Parlament es votarà la independència, amb referèndum o sense, i eixe dia hi haurà partits que han de decidir si voten  o no . És un segon, prémer un botó.

¿El context internacional ajuda?

Jo crec que sí. Som en un punt en què l'independentisme també és una resposta internacional. Tot el sud d'Europa busca com eixir de la situació actual, cadascú a la seua manera. L'independentisme també és una resposta catalana a la crisi. A la manifestació de la Diada la nota predominant era l'alegria de la gent, tothom tenia la consciència que estava a punt de canviar la seua vida per a bé.

Han passat ja set mesos. Ara regna una certa confusió.

Ho trobe normal, estem debatent una decisió monumental. Però no hem de confondre política amb realitat. Tot això és una revolta popular. Jo a la gent la note tranquil·la, no nerviosa. Van donar una ordre: volem la independència, però no que la faça un sol partit. A algú això li deu haver complicat la vida, però és la decisió del poble. I la missió dels polítics és trobar la tecnologia. Ara, però, els hem de deixar treballar. Ara, si l'any que ve no hi ha una consulta llavors ja em preocuparé.

Quin paper ha de tenir el periodisme en el procés? Com ens podem distanciar per explicar una cosa que ens afecta tan directament?

Els periodistes que jo admire són gent que quan s'ha trobat amb una situació excepcional com la que estem vivint han reaccionat de manera extraordinària. Quan Adam Michnik es troba a Gdansk amb Solidaritat l'última cosa que pensa és informar com un periodista normal. Tenim molta sort d'estar vivint açò, la història en directe.

La xarxa hi ha ajudat?

Sense internet no s'entén l'independentisme d'aquest país. La gent encara diu: què passarà si La Vanguardia es posa en contra? I jo els dic: però si hem arribat fins ací sense La Vanguardia . A qui li importa? Els mitjans no hem captat encara com de prescindibles arribem a ser. Ni mitjans ni empresaris determinaran el procés, dependrà només de si la majoria està a favor o no. I jo no he vist mai en lloc d'Europa un moviment tan fort a favor de la independència. No el tenien els bàltics a principis dels 90 ni els eslovens.

Com afectaria una Catalunya independent al País Valencià?

Seria positiu. En primer lloc perquè es veurà que és possible derrotar l'Estat, i això augmentarà les vibracions arreu. I després perquè hi haurà un estat molt potent amb la llengua catalana com a oficial. A més, arriba en un bon moment al País Valencià. Es poden imaginar unes eleccions el 2015 amb Catalunya independent i que el nacionalisme obté els millors resultats de la seua història o fins i tot guanya.