Ara

EDUCACIÓ, UNA REFORMA POLÈMICA

Clatellada del Consell d'Estat a la llei Wert

L'organisme diu 'no' a pagar l'escola privada als pares que vulguin castellà
SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona | Actualitzada el 25/04/2013 00:00

UN INFORME NO VINCULANT  El Govern reclama al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que aturi la llei però ell recorda que el dictamen del Consell d'Estat "no és vinculant". UN INFORME NO VINCULANT El Govern reclama al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que aturi la llei però ell recorda que el dictamen del Consell d'Estat "no és vinculant". EFE

Ahir no va ser un bon dia per al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Tant des de fora de l'Estat com des de dins mateix de l'estament político-jurídic espanyol es va posar en qüestió la seva reforma educativa, aquella que tant s'ha esforçat per mantenir intacta tot i el rebuig de diverses comunitats autònomes, grups parlamentaris i representants de la comunitat educativa.

El dictamen del Consell d'Estat -un informe jurídic que és preceptiu en qualsevol reforma de llei orgànica abans que sigui aprovada pel govern espanyol, però que no és vinculant- va deixar clar que la previsió de pagar l'escola privada als pares que vulguin l'escolarització en castellà, que apareix en les disposicions de la llei Wert, "no hi hauria de sortir" perquè "afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes". El Consell està d'acord que ha de ser la Generalitat qui determini quina és "la proporció raonable" -que demanava el Tribunal Constitucional (TC) a la sentència sobre l'Estatut- en l'ús de les dues llengües cooficials a l'ensenyament. De fet, fa una defensa ferma de la competència autonòmica per definir el model lingüístic escolar com l'administració més propera i que més coneix el grau de domini de les dues llengües al seu territori. I recorda que l'únic criteri ha de ser "que tot l'alumnat assoleixi els nivells competencials que es marquen" en les dues llengües, "sense que la legislació bàsica de l'Estat pugui frustrar l'elecció del model a seguir".

L'informe és una clatellada jurídica en tota regla a l'intent de reforma del model lingüístic català que Wert havia inclòs a la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). Però no li pica la cresta només pel que fa al català. També posa en qüestió molts altres elements educatius de la reforma, com l'eliminació de l'assignatura d'educació per a la ciutadania o la nova classificació que fa de les assignatures. I fins i tot, de manera general, li recomana que per a una reforma d'aquesta transcendència miri "d'assolir un acord general de les forces polítiques i socials per buscar un text que doni més estabilitat al sistema educatiu".

Rigau reclama aturar la reforma

Basant-se en tot aquest qüestionament, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va reclamar ahir mateix al ministre que "paralitzi la tramitació de la llei" i que convoqui la Conferència Sectorial d'Educació per iniciar de nou -"de zero"- el diàleg amb les comunitats autònomes "per fer una reforma que realment millori el sistema educatiu".

Tot i admetre que l'informe no és vinculant i que, per tant, "el govern espanyol podria tirar endavant" sense atendre'l, Rigau va advertir Wert que seria de "dubtosa seguretat" jurídica continuar amb la llei tal com està després d'aquest informe. De fet, tal com semblava desprendre's implícitament de l'advertència, el dictamen podria ser utilitzat com a argument en un eventual procés jurídic contra la Lomce.

Tot i així, el ministeri d'Educació ja va respondre ahir al dictamen subratllant que les seves recomanacions "no són vinculants". El ministre es va comprometre a "estudiar" l'informe per decidir si canvia alguna cosa abans d'aprovar la llei al consell de ministres, cosa que encara trigarà, va dir, unes setmanes.

Una altre punt en què el Consell d'Estat és taxatiu és en la necessitat de recuperar l'assignatura d'educació per a la ciutadania, que la llei Wert substitueix per "valors culturals i socials" a primària i "valors ètics" a l'ESO. Al·lega que respon a una petició del mateix Consell Europeu.

Alhora, l'informe dubta de quin és "el criteri i el sentit" aplicat pel ministeri a l'hora de dividir les assignatures en troncals, específiques i autonòmiques. Una divisió que atribueix a l'Estat la potestat per fixar el contingut de les assignatures troncals, entre les quals inclou les matèries més bàsiques, com llengua, matemàtiques, ciència i història. L'informe recomana, però, que pel que fa als horaris es recuperi la fórmula fixada a la llei vigent perquè "els continguts del currículum bàsic requeriran el 55% de l'horari a les comunitats autònomes amb llengua pròpia i el 65% a les que no en tenen".

Rigau va considerar que el dictamen del Consell d'Estat "fa també un toc d'alerta" a les aspiracions recentralitzadores que planteja la llei Wert, tot i que en aquest àmbit competencial el text no és tan taxatiu i clar com pel que fa a la llengua.

Sobre les revàlides estatals que vol instaurar al final de cada etapa, assenyala simplement que "no sembla coherent" que es permeti a les autonomies "completar" el contingut de les assignatures però que no se'ls permeti "completar els criteris d'avaluació establerts pel govern" espanyol en aquests exàmens. Quant a la substitució de la selectivitat i la previsió que les universitats puguin fer proves d'accés pròpies, demana tenir en compte que el sistema actual de notes de tall ja funciona i que aquestes proves podrien afegir-hi "discrecionalitat".