Ara

Una estructura d'estat

XAVIER BOSCH 

| Actualitzada el 26/04/2013 00:00

Victus és més que un èxit literari. Victus és més que un èxit literari. CRISTINA CALDERER







Una estructura d'estat

V ictus ja no és un llibre, és una estructura d'estat. El fenomen de l'última novel·la d'Albert Sánchez Piñol depassa, en gran mesura, l'èxit indiscutible de Sant Jordi. En farem una pel·lícula -em diuen- que ha de ser el nostre Braveheart que ens presenti al món. Mentrestant, m'expliquen que la versió castellana -llengua amb la qual la va escriure l'autor- ha de servir per convèncer els no convençuts. Una mica, en la línia de l'estratègia convergent de treballar-se el Baix Llobregat per assegurar-se que, quan arribi la consulta, una majoria sonada votarà que sí. L'efecte Sánchez Piñol, però, no és únic. Salvador Cardús va detectar una explosió de literatura sobiranista per Sant Jordi. (Va comptar entre trenta i quaranta títols.) Sant Jordi és una festa feta des de baix. Aquesta és, en bona part, la gràcia. En aquest sentit té la mateixa virtut que la manifestació de l'11-S passat, que també va sorgir del carrer, per bé que després la política va voler dur-la al seu molí. Actualment, però, sembla que aquell esperit que ens va il·lusionar el tenim segrestat per les elits autòctones que van tirant gerres d'aigua al vi. I mentre aquí els interessos financers i mediàtics miren de descoratjar-nos, l'estat espanyol ja sabem com les gasta. L'exemple de la Clara Ponsatí a la Universitat de Georgetown és l'últim cas paradigmàtic del joc brut. Per parlar de sobirania i dir el que pensa com a convidada d'Al Jazeera li ha caigut a sobre el pes d'un García-Margallo que va a totes. Nosaltres, mentrestant, amb la rosa, el lliri i el llibre a la mà. Mentre devorem novel·les boníssimes de guerres de fa tres-cents anys, ells tiren pel dret sense miraments. I amb la complicitat d'una Endesa que fa l'efecte que també ens vol nacionalment a les palpentes.