• 26 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc-Marc Álvaro

Cacera de bruixes


Els ianquis són molt sensibles a les caceres de bruixes, perquè ells en van patir

La prestigiosa economista Clara Ponsatí ha explicat que no li han renovat la càtedra Príncep d’Astúries de la Fundació Endesa a la Universitat de Georgetown, a Washington, pel fet d’haver-se expressat públicament a favor del procés sobiranista català. El supervisor de la càtedra i director del Centre d’Estudis Europeus de l’esmentada universitat nord-americana, Jeff Anderson, ha fet costat a Ponsatí i ha declarat: “L’ambaixador espanyol a Washington em va deixar clar que no estava d’acord amb les opinions de la professora”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha exigit al Govern espanyol que rectifiqui i ha advertit que aquesta decisió “contra la llibertat universitària” no passarà inadvertida als Estats Units, on “hi ha una enorme sensibilitat cap a temes de llibertat d’expressió”. Un subordinat del ministre Wert, el secretari general d’Universitats, Federico Morán, ha negat que la no-renovació tingui cap causa política i ha fet saber que l’acadèmica catalana es pot tornar a presentar a la plaça. La versió que dóna Madrid no quadra amb els procediments que fa servir la Universitat de Georgetown.

Els ianquis són molt sensibles a les caceres de bruixes, perquè ells les van patir, especialment la que va impulsar durant els anys cinquanta del segle XX el senador McCarthy, obsessionat a trobar comunistes fins a la sopa, sobretot entre els noms més destacats de la política, la cultura, l’acadèmia i Hollywood. Els soviètics eren més directes amb els seus dissidents i feien purgues, un mètode menys sofisticat, com corresponia a un sistema totalitari. A l’Espanya de Franco, hi havia “afectos” i “desafectos” al règim i també s’expulsava aquells professors de la universitat que no volien acotar el cap, de la mateixa manera que, a partir del 1939, es va impedir exercir amb normalitat a molts mestres de l’etapa republicana, perquè eren sospitosos de tots els mals.

La universitat és –ha de ser– un espai de llibertat. Òbviament. No es pot entendre de cap més manera, si més no en el que s’anomenen societats obertes, un concepte que suposo que coneixen i estimen els dirigents més il·lustrats del Govern espanyol i del PP. Com podria un governant democràtic europeu defensar avui l’aplicació de la censura ideològica a un professional de la ciència? La senyora Cospedal, aficionada als paral·lelismes històrics i l’actualització vintage del lèxic més dur, hauria d’advertir als seus correligionaris que hi ha actuacions que val més estalviar-se, perquè remeten inevitablement a etapes molt fosques de la història europea. A la Universitat de Georgetown deuen estar flipant, amb tot això. Als nord-americans una peripècia d’aquesta mena els sona a fenomen d’un altre planeta. Perquè, en realitat, ho és.