2013 0427. Trencaclosques

  • 27 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc de Carreras

Trencaclosques


El Govern de Convergència i Unió ha de conciliar en aquests moments diversos factors molt difícils d’encaixar. Apuntemne alguns. En primer lloc, fer front a la més que delicada situació financera de la Generalitat de Catalunya. Dic més que delicada per ser suau. En realitat, si es tractés d’una empresa privada fa mesos que s’hauria declarat la fallida.

Naturalment, per poder afrontar aquesta situació ha de demanar crèdit i només hi ha una entitat al món, tant pública com privada, que l’hi pot facilitar a un interès raonable: l’Estat. Precisament el malvat Estat espanyol del qual, almenys oficialment, es vol separar. Accepteu-me que, si més no, és un problema.

En segon lloc, CiU governa a Catalunya gràcies al suport parlamentari d’ERC, un partit que no té gens de marge per cedir en un assumpte com el que en una data mítica, l’any 2014, s’ha de celebrar una consulta sobre la independència. Un aliat cada vegada més incòmode, ja que, si bé poden coincidir en la qüestió independentista, tenen discrepàncies notables en política econòmica i social: Artur Mas és liberal i Oriol Junqueras és intervencionista.

En tercer lloc, CiU és una federació de partits: d’una banda Convergència i, de l’altra, Unió. Són dos partits semblants però no idèntics en diverses qüestions, entre les quals la nacionalista: Convergència és independentista i Unió és confederal. O almenys això diuen tots dos. Tanmateix, si bé això és més o menys així entre els membres de la seva direcció i entre els seus militants, no passa el mateix entre els seus votants, on hi ha independentistes i no-independentistes. Tenir-los contents a tots en una consulta en què les úniques opcions són sí o no, sense cap matís, és impossible des d’un punt de vista lògic. Així, doncs, les repercussions electorals del carreró en què camina CiU són, si més no, incertes i, de cara al futur, perilloses.

Hi podríem afegir més factors, més matisos i consideracions. Però amb aquests crec que n’hi ha prou per comprovar que el Govern d’Artur Mas ha de resoldre un trencaclosques de molt considerables dimensions. Continuar governant amb el suport d’ERC espanta un sector important del seu electorat que el vota per moderat més que per nacionalista. Però no pot deixar d’estar avalat per ERC: ni el Partit Popular ni el PSC estan per la feina d’ajudar-lo; és impossible pretendre dur a terme un referèndum per la independència al costat de dues forces no independentistes i contra ERC, que ho és de debò; i bona part de l’electorat de CiU no entendria un pacte amb el PP.

Per tant, Mas ha de seguir amarrat a ERC encara que s’hi trobi incòmode. Però, a sobre, les necessitats financeres del Govern el porten a no indisposar-se excessivament amb l’Executiu de Rajoy, ja que una mínima capacitat d’interlocució és imprescindible.

Artur Mas deu estar maleint el dia en què se li va acudir dissoldre el Parlament de Catalunya, convocar eleccions i canviar l’objectiu del pacte fiscal per la independència.

Comments