• 28 abr 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Elogi del país petit


Catalunya també és la forta personalitat de les pàtries petites que bateguen al seu interior

Aquests dies a Caldes hi ha festa gran. Vaig tenir l’honor de ser-ne la pregonera divendres i, des d’aleshores, la Malavella inspira unes jornades de llegendes i mites que tenen com a únic objectiu passar-s’ho bé. Hi ha ball, cançó, disfresses, conjurs, banderoles, ruta, gastronomia i fins i tot poció de la Malavella, que és un oli fet amb calèndula, hipèric, pètals de rosa i canyella que és hidratant, balsàmic i vigoritzant. Atès que es tracta de la terra que coneix els poders termals des de temps immemorials, caldrà fer-ne ús.

Com que la Malavella coïa els nens en calders fins que en Maurici va alliberar el poble, també hi ha el sopar de graelles i calders, i la suma de tot fa una agenda pensada per a totes les edats i gustos. Els mites del passat i la imaginació del present, la història i la seva reinvenció, els atavismes i la tradició, tot suma en la voluntat de festejar la pròpia identitat.

I si a Caldes hi ha festa gran, la llista de festes que honoren la primavera a tot el país és tan ingent com pobles que el decoren, fent honor a aquella bonica cançó de Llach que parla del país petit, on cada campanar saluda al campanar veí. Certament d’això es tracta, d’un país no gaire gran i ben articulat, que acumula tantes identitats locals, com sap trobar-se en una punyent identitat comuna. Què és Catalunya? Aquesta pregunta permet múltiples respostes i algunes serien contradictòries. Però hi ha un cert acord a definir les nacions com la suma de tres potes: una memòria secular, uns valors compartits i un idioma que ho relliga. És a dir, història, identitat i llengua. Tanmateix hi ha una quarta pota que em sembla fonamental: la forta personalitat de les pàtries petites que bateguen a l’interior de la pàtria gran. Catalunya té una capital forta, orgullosa, projectada al món amb una força insòlita per a una nació que no té Estat. O pitjor, que el té a la contra. Però ni la capital, ni el país serien tan vibrants, si el rerepaís no estigués tan viu i la seva personalitat local no fos tan intensa. Catalunya és, sobretot, la suma dels seus campanars, el poble rere poble que estima els mites, la història, els costums propis i d’aquesta identitat local en fa bandera. Som una Catalunya feta de centenars de petites Catalunyes que mantenen la seva cultura mil·lenària amb un indòmit sentit de resistència. Ara són les festes de la Malavella, exòtiques, imaginatives, sorprenents. Però a banda i banda de Caldes, per tota la pell catalana, les festes se segueixen com si fossin l’espina dorsal del país, i cada una d’elles és un bocí del mapa complet. I també aquí, en aquesta persistència en la defensa de les petites identitats, rau la garantia del nostre futur. Que visquin, doncs, les festes de la Malavella i, amb elles, totes les festes locals! Perquè també elles preserven el sentit del que som, d’on venim i cap a on volem anar.