Ara

300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Mas: "És l'hora De convertir-nos En vencedors"

El president convida els catalans a demostrar que volen l'estat propi
SARA GONZÁLEZ 

Barcelona. | Actualitzada el 28/04/2013 00:00

TRET DE SORTIDA  Els actes de commemoració  del tricentenari del 1714  es van presentar ahir al Palau de la Generalitat i començaran al setembre. TRET DE SORTIDA Els actes de commemoració del tricentenari del 1714 es van presentar ahir al Palau de la Generalitat i començaran al setembre. PERE VIRGILI

Des de la Guerra de Successió Catalunya col·lecciona massa derrotes. Primer amb la pèrdua dels drets i les institucions catalanes el 1714 i després passant per les dictadures de Primo de Rivera i Franco. I encara ara, ja sense armes, segueixen succeint-se derrotes de diferent dimensió, com una gota malaia: l'Estatut del 2006 escapçat pel Tribunal Constitucional, la llei Wert que vol acabar amb la immersió lingüística a l'escola catalana, el no del govern espanyol al pacte fiscal i a permetre la consulta i ara també amb la imposició d'un objectiu de dèficit que obliga a fer una retallada insostenible. El president, Artur Mas, considera que és hora de dir prou. "Diuen que la història l'escriuen els vencedors, doncs convertim-nos nosaltres aquest cop en vencedors", va dir ahir durant la presentació dels actes de commemoració del tricentenari del 1714.

El camí per convertir-se en vencedors, va assenyalar el president, és aconseguir que el "sentit de país" que ha permès a Catalunya sobreviure durant tres segles malgrat les dificultats es canalitzi ara en un "sentit d'estat propi". Va reconèixer que aquesta via no serà fàcil, sobretot perquè encara ara concentra divisions i incerteses, però va assegurar que pot ser "possible". Mas va recordar que durant aquest temps Catalunya i Espanya han estat en "conflicte permanent" -fins i tot amb èpoques de "supeditació"-, que es deriva d'un "xoc de mentalitats" que encara perdura entre una "cultura castellana d'imposició" i una cultura catalana que ha intentat basar-se en el pacte.

La data per posar fi a aquest conflicte hauria de ser la consulta d'autodeterminació que el Govern va pactar amb ERC convocar el 2014. Els nombrosos actes previstos serviran per esperonar la participació i la consciència nacional de la ciutadania. "Commemorar-lo és de justícia i és un acte de dignitat nacional del conjunt del poble català", va afirmar Mas. El president va advertir que aquesta commemoració serà criticada pel seu cost, com efectivament van fer PSC i PP ahir mateix a la tarda, però va afegir que és una oportunitat de Catalunya per deixar clar que no és "un objecte polític", sinó un "subjecte polític" que "tria llengua" i "recapta impostos".

Una sobirania mai recuperada

La diferència es basa, als ulls del president, en una qüestió de llibertat: "A un objecte polític se li imposa la llengua, un subjecte polític la tria. A un objecte polític se li recapten els seus impostos i un subjecte polític els recapta". En aquest mateix sentit es va expressar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va advertir que encara ara es pateixen les "seqüeles" de la pèrdua de drets, institucions i lleis derivada de la caiguda en la Guerra de Successió, l'any 1714. "Mai hem recuperat la sobirania que se'ns va prendre entre el 1707 i el 1714, ni mai les nostres institucions de govern han recuperat la potestas suprema que emanava d'aquella sobirania", va lamentar De Gispert. La presidenta del Parlament, que fa unes setmanes va ser objecte de polèmica per haver posat sobre la taula la possibilitat d'ajornar la consulta, va defensar aferrissadament que Catalunya "faci el seu propi camí". L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va deixar clar que la capital catalana ajudarà a tirar del carro en el mateix sentit que el Govern.

Perquè, si bé es commemora un passat, Mas va demanar que a partir del mes de setembre els esforços es concentrin a "projectar aquesta voluntat de construir un futur col·lectiu al servei del poble de Catalunya". En sintonia amb aquest missatge, el periodista i comissari del tricentenari a Barcelona, Toni Soler, va dir que un dels objectius de la commemoració serà que Catalunya "participi de manera activa en el gran debat sobre el futur d'Europa, del seu sistema de llibertats i de la seva rica i complexa diversitat". I és que, com va dir el comissari per part de la Generalitat, Miquel Calçada, Catalunya està "en l'atzucac històric de lluitar pacíficament per aconseguir el que tantes generacions han somiat".


Reivindicar els valors de llibertat del 1714

SÍLVIA MARIMON 

Barcelona | Actualitzada el 28/04/2013 00:00

Un tricentenari més reivindicatiu que historicista. Gens nostàlgic, sinó d'homenatge a tots els que durant tres-cents anys han lluitat per mantenir la identitat catalana. I amb voluntat internacional. Ahir, durant la primera presentació pública de la commemoració del tricentenari, es va sentir molt més la paraula futur que passat . I es va parlar molt més d'oportunitat històrica que de derrota.

A partir del setembre se celebraran desenes d'actes acadèmics, culturals i lúdics. Hi haurà itineraris per tot Catalunya. Es recordarà que l'11 de setembre del 1714 les Constitucions van ser derogades, es van saquejar els recursos del país i, amb el Decret de Nova Planta, promulgat per Felip V, van desaparèixer més de cinc segles de llibertat política.

La repressió va ser brutal, però l'Onze de Setembre ha sobreviscut tres segles. "Barcelona es va immolar per mantenir viu el llegat de molts segles de tradició parlamentària, constitucional i de respecte a les llibertats individuals i col·lectives", va explicar el comissari del tricentenari de l'Ajuntament de Barcelona, Toni Soler. "Volem reivindicar els valors del 1714. La persistència d'una identitat que feia dels catalans no només una nació, sinó també una comunitat de drets, orgullosa de les seves Constitucions i llibertats", va afegir. "Amb el tricentenari es vol redescobrir la Barcelona del 1700, una ciutat viva i dinàmica, i no decadent com explica la història oficial", va puntualitzar Soler. Un dels grans reptes és també mostrar al món la potència creativa de la capital catalana.

"Volem que sigui una celebració popular, transversal i inclusiva", va assegurar el comissari de la Generalitat, Miquel Calçada. "Fer entendre què érem, què som i què serem". Una revisió lliure del penó de Santa Eulàlia, l'únic que va sobreviure al setge i no va ser cremat, serà el logotip del tricentenari.