Ara

IMMOBILIARI

L'Estat serà el principal pagador de l'impost als pisos buits de la Generalitat

El 'banc dolent' estudiarà accions legals si no hi ha canvis en la proposta i ha de pagar la taxa
DANI SÁNCHEZ UGART 

Barcelona | Actualitzada el 29/04/2013 00:00

GRAN CARTERA  El banc dolentés el principal propietari de pisos buits de Catalunya, segons fonts del sector, tot i que encara no hi ha dades oficials. GRAN CARTERA El banc dolentés el principal propietari de pisos buits de Catalunya, segons fonts del sector, tot i que encara no hi ha dades oficials. CÈLIA ATSET

Quan el conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar dilluns que el Govern prepara un impost per a "persones jurídiques" que tinguin pisos buits, va assenyalar bancs, immobiliàries i promotors com a principals pagadors de la nova taxa. Però, una anàlisi ràpida del parc de pisos buits que hi ha a Catalunya deixa clar qui pagarà una de les parts més importants del pastís: l'estat espanyol.

El banc dolent és, segons fonts del sector, i a falta de dades oficials que ho confirmin -arribaran en les pròximes setmanes-, el principal propietari d'immobles buits de Catalunya i, tot i que el seu principal accionista és l'Estat -a través del FROB-, l'entitat gestora d'actius tòxics és una empresa més, és a dir, una "persona jurídica", segons els termes que va fer servir el conseller. Fonts de Territori han confirmat que, segons els termes actuals de la proposta de normativa, que encara està en un estadi de definició, no es preveu cap excepció que pugui deixar al marge del pagament de l'impost el banc dolent .

La notícia no ha caigut bé a Madrid. Si la mesura prospera en els termes actuals, el govern espanyol, a través del Sareb -nom amb què s'ha batejat la societat gestora d'actius tòxics de la banca nacionalitzada- serà responsable de pagar el nou impost d'un parc d'habitatges que pot representar una part important dels 80.000 pisos i cases que es veuran afectats per la mesura que dissenya el Govern. En concret, el banc dolentté uns 76.000 pisos a tot l'Estat, una bona part dels quals -probablement més de 15.000- són a Catalunya. La majoria d'aquests pisos provenen de la nacionalitzada CatalunyaCaixa -que ha passat els seus actius a la nova societat-, però també de Bankia, que a través de Caja Madrid i Caixa Laietana va acumular milers d'immobles impagats a Catalunya.

Accions jurídiques

A més de les dues entitats nacionalitzades -que arrosseguen els actius tòxics de les caixes més petites anteriors a les primeres fusions (principalment, Caixa Tarragona i Manresa)-, Caixa Penedès, que ara forma part del Banco Mare Nostrum (BMN), també ha enviat els seus actius tòxics al Sareb, com la resta d'entitats del grup 2, que són les que han rebut ajudes públiques però conserven la gestió privada.

Els responsables del Sareb, que es troben ara en plena fase de valoració de quins actius tenen a Catalunya, estudiaran amb els seus serveis jurídics quines accions poden emprendre en cas que no es canviïn els termes de la proposta, segons va indicar a l'ARA un portaveu de l'entitat semipública.

La resposta és similar a la que va donar l'entitat arran de l'anunci del govern andalús de multar els propietaris de pisos buits i arribar a expropiar els d'algunes entitats. En aquell cas, però, es coneixien els detalls de la mesura. En el cas català encara es desconeix quina taxa es fixarà i, per tant, no se sap quin serà l'impacte en el flamant pla de negoci del banc dolent .

Dos anys de moratòria

El que sí que se sap és que la taxa s'aplicarà als pisos que fa dos o més anys que estan buits, segons va anunciar el conseller de Territori, Santi Vila, dimecres al Parlament. Això podria beneficiar el Sareb, que va assumir la propietat dels seus immobles a finals del 2012. Si els dos anys comencen a comptar a partir de l'últim canvi de mans, el banc dolent no hauria de començar a pagar l'impost fins al 2014. Ara bé, segons fonts de Territori, tampoc no queda clar si un canvi de mans serà suficient per posar el comptador a zero, perquè, en el cas del Sareb, els pisos estaven buits des de molt abans.

En qualsevol cas, l'entitat té fins al 2027 per vendre els seus actius, segons la llei espanyola que el regula, i l'executiu català ha afirmat que l'impost té voluntat de permanència. Això vol dir que, encara que el comptador es posés a zero, l'Estat i la resta de socis del Sareb haurien de pagar la taxa durant 13 anys. A més, l'objectiu de l'impost és fomentar el lloguer, i el banc dolent no preveu posar en el mercat per aquesta via els seus immobles, de manera que l'única via per deixar de pagar l'impost, en els actuals termes, serà vendre els pisos.

De qualsevol manera, la taxa encara planteja molts interrogants al sector. No se sap si les -moltes- immobiliàries que estan en concurs de creditors hauran d'incrementar el seu passiu per la nova taxa, ni què passarà amb l'IVA que els promotors no podran cobrar si venen un pis que ha estat prèviament llogat per obligació (perquè serà de segona mà, que no paga IVA), ni si un pis buit amb el cartell "Es lloga" penjat al balcó haurà de pagar. Els dos grans bancs catalans -CaixaBank i el Sabadell- ja van dir aquesta setmana que no els agrada la idea, i que ja tenen prou incentius per vendre els pisos que tenen en estoc. Per la seva banda, el sector immobiliari encara no s'hi ha pronunciat oficialment. l'Associació de Promotors i Constructors (APCE) ho farà aquest dijous.