Presència

Una cònsol desinformada


Miquel Riera


Tanya C. Anderson, cònsol general dels Estats Units a Barcelona, deia fa uns dies en una entrevista
a El Punt Avui que ja està al cas de les reivindicacions catalanes. Que, tot i que quan va arribar
a la ciutat, a mitjan d’agost passat, no en tenia ni idea –ja em diran si és normal que un cònsol
nord-americà arribi a Catalunya sense saber-ne res del país–, la gran manifestació de la Diada la
va posar ràpidament al cas. “He parlat amb molta gent sobre el tema per entendre-ho. Com a diplomàtica
no puc entrar en la discussió, però crec que està estretament lligada amb la crisi econòmica”,
assegurava la cònsol. D’aquestes declaracions ja es desprèn, però, que Anderson no ha
parlat amb la gent adequada. Perquè, tot i que la crisi ha contribuït a accelerar el procés sobiranista,
hauria de saber que aquest ve de molt lluny i està carregat de moltes raons, una de les quals és
un espoli fiscal continuat que l’actual situació econòmica ha deixat encara més en evidència. No
anem gaire bé si la cònsol nord-americana es pensa que els catalans només volem ser independents per
gestionar millor tots els nostres diners –els que es queden, però, sobretot, els que van a Madrid i no tornen–,
per això algú li hauria d’explicar que els greuges amb Espanya conformen una llarga llista que
barreja sentiments dispars: la ràbia pel fet que et robin dia sí, dia també, i la indignació de veure com la teva
llengua i la teva cultura són maltractades sistemàticament. 

Potser les coses li quedarien clares a la senyora cònsol si li diguessin, per exemple, que, amb els diners que van a
Madrid cada dia, Catalunya podria construir-se a diari un nou hospital, o li demanessin què pensaria
si la seva llengua no fos present en tots els àmbits de la seva societat. No crec que li quedessin
gaires dubtes del perquè els catalans volem un nou estat. Seria una bona manera perquè Tanya
C. Anderson celebrés, aquest agost vinent, el seu primer aniversari entre nosaltres. Potser, de tan
convençuda, s’apuntaria, fins i tot, a la cadena humana prevista per la Diada... O si més no, segur
que ho explicarà tot millor allà on és important que ho expliqui. I tots sabem l’important
que és el lloc on la cònsol ha de passar informes.

Massa important perquè el deixem de banda.