Ara

DÈFICIT, LA BATALLA POLÍTICA

La distribució del dèficit escalfa els ànims al PP

Extremadura, Castella i Lleó i Madrid planten cara a Rajoy per l'asimetria que busca Catalunya
FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 30/04/2013 00:00

A ELL NINGÚ L'ESPERAVA   Monago, a la foto amb Rajoy, va guanyar el 2011 les eleccions autonòmiques per sorpresa. Gràcies a l'abstenció d'IU va enviar el PSOE a l'oposició. A ELL NINGÚ L'ESPERAVA Monago, a la foto amb Rajoy, va guanyar el 2011 les eleccions autonòmiques per sorpresa. Gràcies a l'abstenció d'IU va enviar el PSOE a l'oposició. EFE

L'any 1979 Extremadura encara no tenia clar quin seria el seu futur en el mapa de l'Espanya de les autonomies que es configurava. Era una regió sense trajectòria institucional, però hi començaven a aflorar personalitats polítiques. La més destacada era la de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que acabaria sent president de la Junta i que aleshores era diputat al Congrés per Badajoz. Aquell 1979 el PSOE, que ja veia a tocar la Moncloa, volia oferir una imatge allunyada de radicalismes i moderna, però el jove professor Ibarra intuïa que el seu èxit passava per defensar els interessos de la seva regió més que no pas els del partit. Per això no va tenir problema a protagonitzar una llarga tancada amb un grup d'alcaldes a Villanueva de la Serena contra la central nuclear de Valdecaballeros, que havia de ser la segona de la regió.

El projecte es va alentir i, anys després, amb ell a la Junta i Felipe González a la Moncloa, es desestimaria. De la nuclear en queda l'esquelet, un llac on banyar-se i poc més. Però la manera de fer d'Ibarra és molt viva i marca el camí de qualsevol polític que vulgui fer carrera a Extremadura. Ho va fer amb el seu successor, Guillermo Fernández Vara, i també amb el popular José Antonio Monago, que en la seva enèsima andanada contra Catalunya i els seus polítics ahir va plantar cara a Mariano Rajoy a costa de la flexibilització asimètrica del dèficit. Una mesura pensada, segons ell, per afavorir Catalunya en detriment de les regions que, com la seva, "han fet els deures".

Ibarra ja va fer passar-les magres a González el 1993, quan necessitava els vots de CiU i els bescanviava per percentatges de l'IRPF. El baró extremeny s'aixecava en armes contra el peix al cove i feia que José Bono, Manuel Chaves i Manuel Fraga, aleshores presidents de Castella-la Manxa, Andalusia i Galícia, el seguissin. Ara, amb Rajoy també contra les cordes malgrat la seva folgada majoria, Monago fa igual i reivindica sense manies el cafè per a tothom . Un beuratge apreciat ara per les autonomies que fa 30 anys dubtaven de si els sortia a compte o no ser-ho i criticat per les que van empènyer per fer realitat l'estat autonòmic i van ajudar així a assegurar l'èxit de la Transició.

L'aperitiu del finançament

La maniobra de Monago, un dirigent fins ara sense gaire relleu al PP i que presideix una autonomia amb més pes polític que no pas demogràfic i econòmic, per avortar el dèficit asimètric (vol que l'1,2% anunciat per Rajoy divendres sigui per a tothom sense excepcions) pot engrandir la via d'aigua al PP. I més tenint en compte que el debat sobre la flexibilització del dèficit no és més que un aperitiu del de la revisió del finançament autonòmic.

El País Valencià, les Balears i Múrcia, endeutades i amb un dèficit fiscal que llastra les seves economies, fan ara costat a les demandes catalanes. Davant seu hi tenen les autonomies de l'Espanya pobra , com Castella i Lleó (ahir la seva consellera d'Hisenda, Pilar del Olmo, va dir que el repartiment ha de ser "igual per a tothom"), i les que fan de l'anticatalanisme bandera, com ara Madrid. Extremadura atresora les dues virtuts .

Baronies claus, com Galícia i Castella-la Manxa -presidida per la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal-, opten per ara per una posició moderada. Tots han parlat amb Rajoy i uns estan més tranquils que altres. El gallec Alberto Núñez Feijóo va dir fa uns dies que no li semblava del tot malament el repartiment asimètric que beneficiés "les del Mediterrani", però que en cap cas admetria "arbitrarietats". El president de la Rioja, Pedro Sanz, un dels dirigents del PP més moderats, es va expressar ahir de manera semblant. Va dir que ell podia complir amb el 0,7% però que si podia arribar a l'1,2% no hi renunciaria. "Jo ni lluitaré ni em barallaré per tenir més dèficit públic, i sí per tenir creixement", va indicar.

Res a veure amb l'escalfament de Monago i l'informe que va presentar ahir, que té un capítol dedicat a Catalunya però que no diu res dels que hi comparteixen interessos. Erigint-se en hereu de l'ibarrisme va rebutjar un tracte preferent i va avisar Rajoy: "Espanya no està per menjar a la carta, aquí tots hem de dinar de menú", va dir en una particular actualització del cafè per a tothom .

Extremadura, la generosa

Monago no només va protestar, també va avisar el govern central afirmant que Catalunya, "que diu que aporta més que la resta tot i que no és cert", ara vol "finançament a la carta i dèficit a la carta i és injust i inconstitucional". Així, Extremadura, exemple d'austeritat sempre que s'obviïn els Fons de Cohesió que rep i la solidaritat territorial de què es beneficia gràcies a un finançament que castiga el dinamisme, amenaça d'anar als tribunals i fa un toc d'alerta sobre les asimetries que es puguin introduir amb el dèficit i que puguin ser l'avantsala d'altres.

El fervor de Monago va ser rebaixat pel conseller de Madrid, Enrique Ossorio, que va afirmar que si Rajoy amplia el marge de dèficit asimètricament ha de ser excepcional. "Si hi ha diferències serà molt negatiu i s'afavorirà l'incompliment", va dir l'aguirrista.

I mirant-s'ho amb distància, per variar, el País Basc. Malgrat tot, el lehendakari -Iñigo Urkullu, del PNB-, sí que secunda la tesi catalana del repartiment desigual. I, a diferència de Monago, no ataca ningú ni crea encara més problemes a Rajoy.