• 3 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Impúdica televisió pública 


Algun advocat podria recollir aquests libels per quan hàgim d’anar de visita al Tribunal de l’haia

Continua la moda de pujar esglaons en la carrera cap al més immoral i repugnant despropòsit. Aquesta moda del PP de convertir el reductio ad Hitlerum en la base conceptual del seu discurs ha arribat a límits vomitius i cada dia és més flagrant la impunitat amb què comparen a qualsevol amb el nazisme. L’últim disbarat ha estat un vídeo de la televisió pública Telemadrid titulat La imposición y perversión del lenguaje, amb un contingut tan indecent que s’esgoten els adjectius per definirlo. Només cal dir que el libel comença amb imatges de Hitler i Stalin per il·lustrar les reivindicacions basques i catalanes i assegurar que tot és una mena de manipulació demoníaca del llenguatge, a l’estil dels grans propagandistes del totalitarisme.

El mateix president Mas, Ibarretxe, Junqueras, tots surten en el poti-poti de la comparació amb Hitler, fins i tot Pere Navarro. Per acabar-ho d’adobar, un parell d’experts en idees-claveguera de l’estil Amando de Miguel i Fernando Vilches donen una pàtina d’academicisme a les afirmacions del vídeo, i una mena de simulacre de periodista anomenada Cristina Ortega esbossa, durant 2,45 minuts, un retrat que seria motiu de querella penal a qualsevol país decent. És absolutament repugnant, i que aquest tipus de pamflets intolerants i dialècticament violents es financin amb diners públics converteix aquest fet molt repugnant en molt preocupant.

Què esperen aconseguir? Sens dubte no busquen ni el diàleg ni el debat, perquè no es tracta de conèixer els arguments contraris, sinó de criminalitzar-los fins al deliri, amb l’única idea de matar el missatger perquè ningú no escolti el missatge. És un discurs guerracivilista, l’única derivada del qual denota un fort complex.

Perquè no hi ha res més feble i més insostenible que intentar solidificar una identitat espanyola a base de destruir la identitat de les nacions que conformen l’Estat. De fet, fa segles que ens estan Wertejant, i mai no han aconseguit destruir-nos. El més curiós és que aquesta comparació insistent del nacionalisme català amb el nazisme es fa des d’una música ideològica que sempre ha afinat amb el franquisme, fins al punt de convertir Franco en una mena de iaio magnànim que només volia el bé d’Espanya. És a dir, els nacionalismes democràtics que han lluitat contra dictadures, imposicions i repressions són comparats amb Hitler. I la dictadura brutal que va assassinar milers de persones és un model de virtuts. En fi, dubto que enganyin ningú que no vulgui ser enganyat. Però hauríem de començar a reaccionar seriosament. Per exemple, algun advocat podria recollir tots aquests libels que demonitzen el nostre nacionalisme democràtic per quan hàgim d’anar de visita al Tribunal de l’Haia. Serà bonic veure què pensen a Europa de la banalització que tots aquests fan del pitjor assassí de la història. Que no quedin impunes.