Ara

CANVI DE CICLE

Dret a decidir camí d'Estrasburg

Les europees seran en un moment clau del procés català, un fet que incrementa les incerteses als partits
FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 05/05/2013 00:00

UNA CAMBRA ON COSTA FER-SE PRESENT  La UE és una unió d'estats i els eurodiputats catalans han intentat aquesta legislatura fer-se notar com a tals a Estrasburg i a Brussel·les, on l'Eurocambra també té seu (foto). La circumscripció única per Espanya és un problema. Només vuit  dels 54 eurodiputats que hi envia Espanya són catalans: 2 PSC, 2 CiU, 2 PP, 1 ERC -compartit- i 1 ICV.UNA CAMBRA ON COSTA FER-SE PRESENT La UE és una unió d'estats i els eurodiputats catalans han intentat aquesta legislatura fer-se notar com a tals a Estrasburg i a Brussel·les, on l'Eurocambra també té seu (foto). La circumscripció única per Espanya és un problema. Només vuit dels 54 eurodiputats que hi envia Espanya són catalans: 2 PSC, 2 CiU, 2 PP, 1 ERC -compartit- i 1 ICV. EFE

Els partits no saben com farà la Generalitat els pressupostos del 2013 (si és que els fa) i amb quin dèficit. I tampoc com gestionaran el no de Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba a la consulta per l'estat propi que s'ha de fer el 2014. Sí que compten, en canvi, que el 25 de maig del 2014 hi ha eleccions europees. I tots hi han començat a pensar. L'ARA va publicar dijous que sectors de CDC volien fer un pols intern per no presentar-s'hi amb Unió. Seria un primer pas per trencar la federació, fonamentat en el fet que no comparteixen l'objectiu final: estat propi els uns i Espanya confederal els altres. La remor a CiU ha derivat en un debat sobre com s'ha de presentar el sobiranisme, i més tenint en compte que dos i dos no sumen quatre sinó més aviat tres si prenem com a referència les europees del 2009 i que el debat català de l'estat propi caldrà fer-lo compatible amb el continental sobre les mesures d'austeritat.

De fons la consulta, que ahir Oriol Junqueras, d'ERC, va demanar accelerar davant la situació "desesperada" del país, i el caràcter instrumental que poden tenir unes eleccions amb poca participació i en què, potser, és més fàcil fer-se notar. Si l'Estat segueix dient no a la consulta pactada que anhelen els partits que demà es reuniran a la Generalitat en la cimera pel dret a decidir, les europees poden ser la pròxima etapa. Una coalició sobiranista explícita els donaria un aire més plebiscitari que el 25-N, per bé que fer lectures nítides tampoc seria senzill. Al Govern n'hi ha que, fins i tot, especulen sobre forçar el conflicte fent aquell dia una consulta alegal a les portes dels col·legis. La llei prohibeix iniciatives així per evitar condicionar el sentit del vot. L'incert panorama obre incerteses, sobretot en el camp del sobiranisme.

Convergència i Unió

Turbulències internes i a l'hora aposta per una gran aliança

Els que a CDC volen precipitar el trencament amb Unió no es veuen fent camí amb els socis més enllà de la consulta, i més amb la polifonia dels últims mesos. Però les direccions d'un partit i l'altre no volen ni sentir a parlar de trencar (debilitar-se per a ells), si més no per ara. Insisteixen a presentar les europees com una oportunitat per reivindicar el dret a decidir, una demanda que sí que els uneix. A CDC prefereixen parlar de sumar-hi ERC que d'altres escenaris. Encara no han definit res dels candidats. La idea de Convergència és que segueixi Ramon Tremosa i la d'Unió que ho faci Salvador Sedó, però la mala relació entre l'un i l'altre ho complica tot. No només no comparteixen grup a l'Eurocambra.

Esquerra Republicana

Sense candidat clar i a l'espera del que passi amb CDC i UDC

Esquerra està a l'espera. L'últim candidat europeu va ser Junqueras, que lògicament no repetirà. La direcció ha descartat alguns noms, com l'encara cap de files a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, però encara no té clar el perfil que busca. Tindrà molt a veure amb si ha d'encapçalar o no. En les últimes ERC ja va proposar anar-hi en coalició a CiU i ICV, i ara està atenta als moviments de la federació. Si CDC no anés amb Unió, l'aliança seria més fàcil, afegint, això sí, una esmena a les polítiques d'austeritat que ja condicionen la convivència.

Iniciativa per Catalunya

Substitut per a Romeva i ni parlar-ne de "bromes" amb CiU

Joan Herrera vol convertir les europees en un primer pas per aglutinar tota l'esquerra alternativa, però haurà d'anar amb peus de plom per fer compatible els compromisos amb Equo i l'aliança amb IU, que mai ha digerit que els ecosocialistes formin part del grup verd a Estrasburg. Herrera considera una "broma de mal gust" una coalició que inclogui CiU i ha de buscar candidat, perquè Raül Romeva no vol seguir.

Esquerres alternatives

La CUP i Nova Esquerra Catalana busquen aliats

La CUP i NECat, que lidera Ernest Maragall, volen treure el cap a les europees. Els primers van seguir l'esquerra abertzale i van donar suport a Iniciativa Internacionalista als anteriors comicis. El seu escenari ideal seria l'acord amb EH Bildu, però dins la coaliació abertzale també hi ha EA i Aralar, socis d'ERC. NECat va saludar ahir mateix la possibilitat d'una coalició entre convergents i republicans. S'hi sumarien amb els ulls tancats.


Coalicions sobiranistes per a tots els gustos

| Actualitzada el 05/05/2013 00:00

L'aposta pels Països Catalans

El 1999 CiU va liderar un front amb els nacionalistes dels territoris de parla catalana. L'encapçalava Pere Esteve, secretari general de CDC, i hi eren el Bloc Nacionalista Valencià, el Partit Socialista de Mallorca i Unitat Catalana. Va treure 3 escons, un bon resultat.

El fracàs de Galeusca

Amb menys diputats a escollir i un resultat nefast a Catalunya (17% dels vots) la llista d'Ignasi Guardans el 2004 va ser un fracàs tot i el ganxo de la suma amb el PNB i el BNG. CiU va obtenir només un escó.

L'aposta de Tremosa

El 2009 Mas va trobar en Ramon Tremosa l'independent que volia. Es va presentar amb el PNB, el BNV i regionalistes. Va millorar resultat i va obtenir un escó, que el 2012 en van ser dos gràcies a l'ampliació.

Diputat del nord

ERC va dur el 1999 el rossellonès Miquel Mayol a Estrasburg durant dos anys gràcies a la coalició amb el PNB, EA i UM.

L'Europa dels Pobles

ERC va liderar el 2004, amb el filòleg eivissenc Bernat Joan, una llista amb Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista, entre d'altres. Va retenir l'escó que tenia.

El debut d'Oriol Junqueras

El 2009, amb el partit en un declivi que no s'aturaria fins al 2011, Junqueras va retenir l'escó. A la llista hi havia també el BNG, EA i Aralar.

Sols i castigats

El 1999 ICV havia trencat amb IU i es va presentar sense cap aliat fort. L'històric Antoni Gutiérrez Díaz va perdre l'escó.

L'aposta verda de Romeva

El 2004 Iniciativa es presenta en coalició amb IU. Obtenen dos escons, un per cada partit però no compartiran grup: el jove professor Raül Romeva s'incorpora al grup Verd, un fet que evidencia l'aposta ecosocialista de la formació.

Consolidació a la baixa

El 2009 ICV baixa però reté l'escó per Romeva, ben valorat al partit.