Ara

FORA DE TEST

El test europeu

TONI SOLER 

| Actualitzada el 05/05/2013 00:00

El Parlament Europeu té una rellevància molt superior a la seva notorietat,  i molts eurodiputats hi fan una feina remarcable. El Parlament Europeu té una rellevància molt superior a la seva notorietat, i molts eurodiputats hi fan una feina remarcable. PATRICK SEEGER / EFE

EUROPA. Els partits polítics solen preparar les eleccions europees com els equips de futbol entomen els partits amistosos. Hi van, hi juguen, intenten guanyar, però també ho aprofiten per fer experiments amb l'alineació. I, sobretot, intenten reservar forces per evitar riscos innecessaris. És injust, perquè el Parlament Europeu té una rellevància molt superior a la seva notorietat, i molts eurodiputats hi fan una feina remarcable. Però en general Estrasburg té més fama de cementiri d'elefants que no pas de trampolí cap a l'èxit. Crec que Oriol Junqueras n'és l'excepció que confirma la regla. Dels altres eurodiputats catalans, no es pot dir que la bona feina de Ramon Tremosa, Raül Romeva o Maria Badia els hagi servit per apuntalar la seva posició a CDC, ICV i PSC, respectivament. Un cas a part és el d'Aleix Vidal-Quadras, que ha sabut combinar amb gran destresa la dignitat de vicepresident de la cambra amb el paperot domèstic de bufó d'Intereconomía. Europa, el gran horitzó col·lectiu, és també una meta volant de segona fila per a la classe política. I si això passa aquí, què no ha de passar als països on l'euroescepticisme cotitza a l'alça.

ESPANYA. Els votants, en justa correspondència, solen aprofitar les eleccions europees per abstenir-se o bé per transgredir el seu propi pensament amb vots inusuals, la qual cosa va permetre, per exemple, que el senyor Ruiz-Mateos obtingués dos escons el 1989. Per als comicis del juny vinent, s'esperen sorpreses, en general desagradables, com la irrupció en massa de coalicions antieuropees, ultradretanes i/o xenòfobes. La democràcia tradicional està en crisi i no només en els fràgils règims de l'est, o en les economies arruïnades del sud, sinó també al nord civilitzat . El somni d'una Europa unida no només com a mercat, sinó també en esperit, sembla més lluny que mai. A Espanya, si hem de fer cas del recent sondeig del CIS, s'obre una oportunitat d'or per a Rosa Díez, per a Esquerra Unida i per a qualsevol passavolant que sàpiga prémer el botó de la irritació ciutadana.

CATALUNYA. I a Catalunya, les eleccions tenen un caire diferent perquè arriben amb la xifra màgica del 2014. S'ha parlat en els últims dies d'un possible front electoral pel dret a decidir, que Iniciativa ha titllat de "broma de mal gust" (com la proposta del PSC de fer un govern d'unitat que inclogui el PP, suposo). CiU i ERC s'hi han mostrat favorables, en part per allò que dèiem, que les europees són un partit de costellada en què s'admeten experiments. El punt a favor és que una coalició sobiranista guanyaria sobradament i llançaria un missatge a Europa. El punt en contra és que el front del dret a decidir quedaria encongit; a més, cal tenir present que el comportament electoral en unes eleccions europees és imprevisible -atenció si s'hi presenta Plataforma per Catalunya- i que amb una abstenció rècord qualsevol bon resultat pot quedar eclipsat. A més, hi ha riscos per als dos coalitzats: ERC aniria de bracet amb el partit de les retallades, que va de baixa a les enquestes; CDC diluiria la seva marca i reobriria les tensions amb Unió. Massa risc? El cert és que, si això que en diem el procés continua vigent, CiU i ERC han d'aprendre a fer-se costat. Però totes dues formacions han de decidir si una aliança tan estreta és productiva o contraproduent.