• 5 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • CARLES CASTRO Barcelona

L’enigma català


Un estudi demostra que el retrocés electoral de CIU no es va deure a la crisi econòmica sinó a altres factors

Va perdre CiU dotze diputats en les últimes eleccions autonòmiques per culpa de la crisi econòmica? Els precedents suggereixen que va ser així. Al cap i a la fi, els sondejos postelectorals evidencien que la crisi va tenir força a veure amb la voluminosa derrota de José Montilla el 2010, el retrocés del qual va ser d’una magnitud semblant al que va experimentar Artur Mas en els comicis del 2012. De fet, els vuit punts en quota de vot que va perdre CiU coincideixen també amb el càstig electoral patit per molts governs europeus. Tanmateix, un estudi dels professors Lluís Orriols i Agustí Bosch, Eleccions en temps de crisi. El vot econòmic en les eleccions catalanes del 2012, editat per l’ICPS, posa en qüestió la hipòtesi del “vot econòmic” com a explicació dels resultats del 25 de novembre.

L’estudi de Bosch i Orriols comença per constatar que a l’escenari espanyol el retrocés electoral dels partits que ocupaven els governs regionals en les últimes eleccions autonòmiques va ser, de mitjana, superior a quatre punts. És a dir, en aparença els ciutadans van castigar els seus governs regionals per la mala situació econòmica.

Tanmateix, tal com adverteixen els autors de l’estudi, es tracta d’una conclusió precipitada. El càstig electoral als governs autonòmics del PSOE va superar els 8 punts, mentre que amb prou feines es va produir en el cas dels del PP. Per tant, la crisi econòmica no va portar els ciutadans a castigar tots els seus governs regionals sinó només el partit en el Govern central (el PSOE), per jutjar-l’en responsable. És el que es diu l’“efecte contagi”, de manera que unes eleccions d’àmbit local es veuen contaminades per esdeveniments que es produeixen en un altre nivell.

Ara bé, què ha passat en tots aquells territoris governats per partits nacionalistes o regionalistes, sense responsabilitat directa en el Govern central? Aparentment, hauria de passar el mateix que en les comunitats governades pel PP quan el socialista Rodríguez Zapatero encara presidia el Govern central. Tanmateix, el retrocés electoral de CiU el novembre del 2012 portaria a suposar que el “vot econòmic” sí que va ser rellevant a Catalunya per explicar el desenllaç a les urnes. I si fos així, significaria, a més, que els votants nacionalistes no voten fonamentalment per “criteris identitaris”.

L’estudi de Bosch i Orriols detecta, però, que “entre els votants de CiU (en els comicis del 2012) no es dóna la pauta habitual del vot econòmic”. Per exemple, “entre aquells que valoren millor la situació econòmica no es registra una tendència més important a premiar amb el seu vot el partit (CiU) en el Govern” català. En canvi, entre els votants del PSC i el PP “que valoren millor la situació econòmica, sí que hi ha més tendència a votar aquests partits”, mentre que entre aquells electors socialistes o populars que pitjor valoren l’estat de l’economia “no hi ha cap tendència a castigar el Govern de Convergència i Unió” donant suport a les seves respectives formacions. De fet, les úniques forces polítiques catalanes “que confirmen la pauta del vot econòmic en partits d’oposició són ICV i Ciutadans: com pitjor es valora la situació econòmica, més gran és la tendència a votar-los”.

El contrast amb els comicis del 2010 revela, no obstant això, que “la falta de relació entre l’avaluació de la situació econòmica i el vot en les eleccions autonòmiques” no és un fenomen “habitual” a Catalunya. El 2010, els votants del PSC que millor valoraven la situació econòmica registraven una tendència més gran a “premiar” amb el seu vot la candidatura de José Montilla. I, alhora, els votants que pitjor valoraven la situació econòmica mostraven una predisposició més important a donar suport als partits en l’oposició: PP, Ciutadans i també CiU. Esclar que llavors el partit que governava a Madrid i a Barcelona era el mateix.

“Una possible raó que no trobem vot econòmic en les eleccions del 2012 –explica l’estudi– té a veure amb el fet que la gent atribueix la responsabilitat de la situació econòmica de Catalunya a algunes institucions polítiques i no a altres”. I en concret, “els simpatitzants de CiU no consideren responsable de la situació econòmica de Catalunya el Govern de la Generalitat”. És més, el novembre passat “la gran majoria dels catalans (gairebé el 60%) culpaven més el Govern central de la situació econòmica”.

En conseqüència, quan “la mala valoració de la situació econòmica anava unida a l’exoneració de qualsevol responsabilitat” sobre la crisi, aquesta percepció negativa “fins i tot estimulava el vot” a favor del Govern de CiU. A partir d’això, Bosch i Orriols dedueixen que la crisi econòmica “no sembla que hagi estat un factor clau” en els mals resultats del nacionalisme moderat. I això obliga a “buscar les causes del declivi electoral d’Artur Mas en altres llocs”. Les retallades? L’estratègia sobiranista?