Ara

CICLES MIGRATORIS

El repte de treure profit de la diàspora catalana

El Govern prepara un altre pla de ciutadania per atendre els que marxen, un col·lectiu que creix des del 2009
JOAN SERRA 

Barcelona | Actualitzada el 06/05/2013 00:00

El repte de treure profit de la  Diàspora catalanaEl repte de treure profit de la diàspora catalana

"La dinàmica demogràfica de fons ens obligarà a replantejar moltes coses". La reflexió és de Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conscient de les conseqüències del canvi de cicle migratori, estretament lligat al context laboral. Defensa Oliver que un possible escenari de futur és que a Catalunya sorgeixi la necessitat de promoure una altra onada d'immigració per atendre la població jubilada i alimentar el mercat de treball si l'escenari econòmic evolucioni. Abans, però, Catalunya té el desafiament de buscar solucions a les noves coordenades demogràfiques. Malgrat que s'ha caracteritzat pel fet de ser una terra d'acollida -dels 5,52 milions d'estrangers empadronats a l'Estat, 1,15 milions viuen en territori català, segons les últimes dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE)-, en els últims anys ha deixat de ser un país exclusivament de recepció d'immigrants.

Des del 2009, la immigració s'ha reduït moderadament, mentre que l'emigració ha experimentat un creixement d'entre el 8% i el 9% anual. I la crisi és un dels principals condicionants d'aquest canvi de tendència migratòria. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), un 90% de la població que emigra són immigrants que retornen al país d'origen. Però també fan les maletes els ciutadans autòctons. En els últims quatre anys, ha augmentat més d'un 60% la població autòctona que emigra. La colònia catalana a l'estranger és avui de 203.250 persones, tal com reflecteixen les dades del març del padró comptabilitzat per l'INE.

Treure profit de la diàspora

El nou context migratori obliga les administracions a plantejar polítiques públiques per poder guiar aquest fenomen: l'emigració pot representar des de fuga de talent jove fins a pèrdua de població activa que mantingui el sistema de pensions, però també pot ser una oportunitat per al país d'origen, sempre que sigui capaç de capitalitzar-ne els beneficis. La conselleria de Benestar Social i Família treballa en la confecció d'un nou Pla de Ciutadania i Immigració 2013-16 que gestioni també el fenomen emigrant. Per començar-lo a bastir, la Generalitat va promoure dilluns passat una jornada monogràfica organitzada pel Cidob, amb la col·laboració també de la Diputació de Barcelona.

Tenir una diàspora organitzada que mantingui vincles amb el país d'origen és una manera de convertir el problema en solució. És el camí que exploren des de fa temps Israel, la Xina, l'Índia i Irlanda. Ho explicava dilluns Kingsley Aikins, fundador i president de Diaspora Matters , amb seu a Dublín, una consultoria per a governs i organitzacions que volen aplicar estratègies per connectar amb les seves diàspores. Aikins argumentava que una gestió adequada de l'emigració pot comportar beneficis per als països d'origen. "Els governs han de ser facilitadors. En comptes d'una fuga, hi ha d'haver un intercanvi", deia Aikins a Barcelona. Detallava que si els governs ofereixen facilitats als emigrants i mostren interès per mantenir el contacte, el talent emigrat revertirà en el país d'origen.

Combatre la fuga de talent

Existeixen lectures dispars sobre les dimensions del nou cicle migratori. "Difícilment serem una societat emigratòria permanentment", raonava Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics i catedràtica de geografia a la UAB. Cabré exposa que amb l'estudi de les dades dels últims anys a Catalunya s'identifiquen diversos grups d'emigrants: els immigrants nacionalitzats espanyols fa poc que retornen als països d'origen o marxen a França o Bèlgica a la recerca d'oportunitats; els espanyols a prop de la jubilació que tornen a altres parts de l'Estat, els xinesos i pakistanesos que busquen oportunitats a altres punts del territori estatal; i el grup majoritari de catalans, d'entre 20 i 30 anys, que marxen al Regne Unit, Alemanya, els Estats Units o Amèrica del Sud. "El més greu és que els més qualificats tenen dificultats per tornar", exposa Cabré. Lorenzo Cachón, codirector del Grup d'Estudis sobre Migracions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid, alertava de la fuga de talent: "Quan els ciutadans qualificats se'n van, el país perd capital".

De les jornades en van sorgir recomanacions per a l'administració. En el nou Pla de Ciutadania i Immigració s'haurà de tenir en compte la necessitat de facilitar el possible retorn dels emigrants a Catalunya i la importància d'aprofitar les oportunitats que ofereixen les xarxes socials per enfortir el sentiment de pertinença de la diàspora.