Ara

CONSULTA, CIMERA A PALAU

Els partidaris del dret a no decidir

Un 26% dels catalans s'oposen a fer la consulta el 2014 però això no implica que s'hagin d'abstenir o votar 'no'
EL PATI DESCOBERT* 

| Actualitzada el 07/05/2013 00:00

CAMPANYA PER A INDECISOS  Partits i entitats sobiranistes centraran els esforços fins a la consulta a convèncer els sectors dubitatius o reticents  a la consulta. CAMPANYA PER A INDECISO. Partits i entitats sobiranistes centraran els esforços fins a la consulta a convèncer els sectors dubitatius o reticents a la consulta. MANOLO GARCÍA

Que el futur del país l'han de decidir els seus ciutadans és avui una idea àmplia i transversal. La potència del dret a decidir ha calat arreu i és un concepte que va més enllà del vot afirmatiu o negatiu en un eventual referèndum. Fins i tot entre persones que es decantarien pel no, sectors diversos conflueixen en un aspecte vist com a troncal: l'estatus polític el decidiran els catalans democràticament.

Ara bé, no tothom combrega amb aquest principi. Segons una enquesta del GESOP publicada al gener per El Periódico , un 26% dels ciutadans de Catalunya s'oposaven a celebrar la consulta sobre la independència el 2014. Un de cada quatre ciutadans estaria en contra de sotmetre l'estatus polític del país a un referèndum en un futur proper. Normalment hi ha cert consens no escrit que estar en contra de la consulta és una forma anàloga de dir no a la constitució de l'estat català. En contra de la consulta, ergo, en contra de la secessió. Però, és realment així?

Tal com s'observa en el gràfic adjunt, hi ha notables diferències si comparem les persones que estan a favor de celebrar un referèndum el 2014 i les que hi són contràries. Les segones són generalment menys d'esquerres (ho són el 51% d'elles, en contraposició amb el 76% dels que estan a favor de la consulta); utilitzen més el castellà com a llengua habitual (el 71%, per un 21% entre els favorables a la consulta) i són més nascuts a fora de Catalunya (gairebé la meitat). A més, són persones que se senten més espanyoles que els favorables a la consulta (el 65% se senten tant espanyols com catalans, i un remarcable 22% se sent només espanyol o més espanyol que català) i tenen un nivell d'estudis més baix (menys del 60% tenen estudis mitjans o superiors, quan el percentatge entre els favorables és del 70%). Així mateix, els contraris a la consulta són persones de més edat i es mostra un cert predomini de les dones.

Ara bé, més enllà d'aquest perfil global, l'evidència constata que no estem parlant d'un grup monolític. Entre els que defensen el dret a no decidirhi ha dos grups majoritaris.

El primer, probablement el majoritari, és l'antisecessionista, el que està en contra de la secessió i de la consulta. De tot plegat. Negar el dret a decidir és només una forma de dir no a la independència de Catalunya.

El segon grup el formen els evitadors. Es tracta generalment de persones a les quals no els interessa la política (ni la catalana ni l'espanyola) o que identifiquen un eventual referèndum com una qüestió relacionada amb el conflicte i la polarització. Les dades ens diuen que, entre els contraris a la consulta, a només la meitat els interessa la política. Per entorn o per comportament, aquest col·lectiu desitja evitar un problema que perceben com a aliè. Tenen la sensació que no és cosa seva, perquè la política els és llunyana o perquè identifiquen altres problemes de més rellevància social. Amb tot, en el seu posicionament també hi pot haver un important component antisecessionista.

Es tracta de dos grups que conflueixen en el fet de no voler el referèndum, però amb motius de fons força diferents. Si el procés segueix criteris de neutralitat i rigor democràtic, és més probable que els evitadors acabin sumant-se al dret a decidir que no pas els antisecessionistes.

Finalment, a les enquestes es detecta un petit grup (un 7% de persones) contrari a fer un referèndum en què, si es fes, votarien a favor. Una paradoxa aparent, però que es podria explicar per dues casuístiques diferenciades. D'una banda, podria ser que hi hagués individus que pensessin que el camí de la independència a través del referèndum és inviable i que, per tant, el que convindria és declarar-la des del mateix Govern o el Parlament. D'altra banda, hi podria haver persones que consideressin que en el moment de crisi econòmica actual no s'han d'afrontar aquests reptes.

En resum, tres paletes cromàtiques molt diferents, doncs, que generen un mateix resultat: no decidir. Ara bé, mentre que els contraris a la independència semblen els més convençuts contra el dret a decidir, els altres dos grups podrien pujar al carro del referèndum. Un fet que pot dependre molt de la integració de partits de diverses sensibilitats (singularment del PSC) en la comissió parlamentària que es ratificarà en el ple de demà. Però com bé se sap en aquesta qüestió, no voler decidir és també una forma de decisió, ja sigui per un no convençut, per por, o simplement per la creença que l'estratègia no és correcta.