• 7 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • mdgarcia@lavanguardia.es M. Dolores García

Vertigen davant els comptes


Les properes setmanes seran de vertigen per al Govern d’Artur Mas. Últimament ha dedicat esforços ímprobes a explicar l’absurd de presentar un pressupost d’ajust dràstic que quedaria invalidat quan el Govern de Rajoy reveli la nova xifra de dèficit per a les autonomies. El conseller d’Economia confessava que, fins i tot en el cas que se’ns permeti el 2,1% de dèficit –la millor de les expectatives–, la retallada seria de 1.500 milions. Per fer-se’n una idea, l’eliminació de la paga extra dels funcionaris i altres mesures sobre els interins suposen 740 milions. Doncs bé, només entreveure les tisores, a Esquerra li vénen ganes de fer un pas enrere.

Al Govern es comença a escampar el desànim amb els socis. Tenen molts gestos d’amor cap a ERC, però Junqueras i els seus són durs com una roca. No s’ha entrat a discutir de quines partides es retalla o quines són intocables, perquè la posició dels republicans es resumeix que si hi ha retallada, no hi ha comptes: insubmissió pressupostària. Al pacte que van firmar Mas i Junqueras li ha arribat l’hora de la veritat. Si aquell acord –parit amb fòrceps– no es trasllada en un vot a favor del pressupost, haurà estat paper mullat i s’obrirà una greu crisi política.

Un no d’ERC als pressupostos suposa la pròrroga. S’aplicaria llavors la previsió de dèficit del 0,7%, és a dir, més de 4.000 milions de retallada. Com que això és impensable, es prorrogaran sabent que no es compliran i la imatge de Catalunya quedarà per terra. Si ara la Generalitat només pot recórrer a l’Estat per finançar-se perquè els mercats no li deixen diners, després d’aquest fiasco, encara menys. A tot això cal afegir que estem parlant dels pressupostos d’aquest any, però a l’octubre hauran de presentar-se els del 2014 i si ERC no acceptés els primers, difícilment assumiria els següents... Mentrestant, l’asfíxia financera de la Generalitat s’imposa de forma implacable i el Govern ja assumeix que no pot quedar-se de braços plegats davant el ministre Montoro quan comenci a negociar el finançament autonòmic, després de l’estiu, així que Mas-Colell ja ha començat a redactar la carta als Reis, per si de cas.

Una pròrroga pressupostària –a més de limitar la gestió en impedir qualsevol despesa que no sigui l’ordinària– suposaria un fracàs polític estrepitós. Si un govern no és capaç de tirar endavant els comptes el seu primer any després de passar per les urnes, la seva debilitat queda en evidència. Per això, Mas cuida el front de la consulta per afalagar ERC, mentre intenta bastir ponts amb el PSC, però els socialistes no tenen intenció d’empassar-se el gripau d’uns comptes que uns altres no hagin volgut digerir.

Per al Govern, és un moment crític que pot desembussar-se amb l’ajuda d’ERC, però que pot encallar. I en aquest cas, caldran tots els recursos diplomàtics de la Generalitat per convèncer Europa de la nostra proverbial serietat política.