• 7 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Els primers, però de quina classe?


Monago vol que les autonomies mengin de menú, algunes ho fan de degustació

Els últims de la classe no poden donar lliçons, les lliçons les donen els primers. Així va el Govern d’Extremadura entossudit a treure pit per haver complert, de llarg, amb els objectius de dèficit del 2012, i més entossudit encara en evitar que comunitats com Catalunya, malgrat que han afrontat gairebé un quart dels ajustos autonòmics de l’Estat, no obtinguin el benefici d’un marge de dèficit superior per al 2013. Encara que per escrit la seva Conselleria d’Economia reconeix com a injust el repartiment lineal del dèficit, l’argument de José Antonio Monago retruny en tot l’Estat: Catalunya malgasta, Catalunya incompleix. S’afegeix el retret folklòric que a Catalunya li agrada menjar a la carta i no de menú, sense aclarir si aquest menú en algunes autonomies és degustació pura gràcies a un sistema de finançament que igual esprem els que aporten com sadolla els receptors. Extremadura és aportadora neta, sí, però només en la reducció del dèficit. La primera, però de quina classe?

Monago, ocupat a alimentar el seu pacte amb IU –va recordar ahir a Barcelona el seu camarada gallec Feijóo–, envesteix la Generalitat pel seu dèficit de l’1,96 i s’oblida que València i Múrcia, comunitats governades pel PP, van tancar el 2012 amb desajustos del 3,45 i el 3,02, respectivament, i que s’hi suma les Balears, també amb el PP al capdavant, a l’hora de reivindicar límits asimètrics de dèficit per a aquest any. És més fàcil, això sí, recórrer a les aspiracions sobiranistes d’Artur Mas per alçar la veu que criticar la gestió autonòmica del seu propi partit. Igual de fàcil que atacar la pretensió de la Generalitat de Catalunya de posar límits a la solidaritat en el sistema de finançament cridant als quatre vents que són les persones les que tributen, no els territoris.

Són persones, això sí que és indiscutible, el 35,56% dels extremenys que estan a l’atur segons l’última Enquesta de Població Activa, més de vuit punts per sobre de la mitjana espanyola. Gairebé la primera. Només superada per Andalusia. I això que, malgrat tenir una taxa de 7,97 funcionaris per cada cent habitants –Catalunya es queda en 4,29, un punt i mig per sota de la mitjana–, Extremadura es queda a la cua en la retallada de despesa en personal de l’administració autonòmica.

A falta de diners públics per invertir, cal veure qui es posa al capdavant de la recuperació econòmica. Catalunya i el seu teixit empresarial lidera amb un 26,4% les exportacions de l’Estat, Extremadura és a la cua del rànquing amb un 0,4%. La balança comercial de l’Estat és per primera vegada positiva. Aquesta dada a què Mariano Rajoy li agrada aferrar-se com a presumpte indicador de la millora de les perspectives econòmiques espanyoles. I si la recuperació passa per aquí, els últims potser seran els primers... Però de quina classe?