• 8 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

El Rudiao


El castellà l’anomenarem ipaop, que en lapao és l’“idioma propi de l’àmbit occidental de la Península”

La imaginació al poder de les xarxes socials ha viscut un moment estel·lar amb el lapao, que la senyora Luisa Fernanda Rudi vol aprovar dijous que ve, en un nou trist intent de menysprear el català. A partir d’ara, doncs, i gràcies a l’integrisme ideològic, però també a una completa manca de sentit del ridícul, el català parlat a l’Aragó es dirà “lengua aragonesa propia del área oriental” (lapao), com una llicència que aixeca la veda de tota mena de definicions, totes ben estrafolàries. Per exemple, un tuitaire proposava dues definicions més: el lapapyp, que seria la “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaicas”, i el lapolla, “lengua aragonesa propia de otros lindos lugares de Aragón”. Fent extensiva la cosa al castellà de Miami, per exemple, Obama podria proposar el lepam, o “llengua estatunitenca pròpia de l’àrea meridional”, i a Catalunya el castellà l’anomenaríem ipaop, que en lapao seria l’“idioma propi de l’àmbit occidental de la Península”.

També hauríem de revisar alguns conceptes establerts i així, per exemple, la magnífica novel·la de Jesús Moncada Camí de sirga no estaria escrita en català sinó en lapao, la qual cosa és extraordinària perquè Jesús pensava que escrivia en un idioma que resulta que mai no havia après.

També se’n ressentirà la gastronomia, de manera que la crema catalana l’anomenaran “crema lapao”, i si es tracta de política, el bo de Duran Lleida tindrà un motiu per explicar el seu desconcert actual, perquè com que parla en lapao, els seus companys convergents no l’entenen. La indústria editorial viurà un gran dia, perquè es demanaran milers d’exemplars del nou diccionari lapao-català-lapao, i així podrem saber que finestra en català es diu finestra en lapao, i el mateix passa, curiosament, amb unes quants milions de paraules més. Ja ho té, això, l’esperit imperialista de Catalunya, que fins i tot clonifica altres idiomes. Fet i fet, els simpàtics habitants de la Franja resultarà que han viscut durant gairebé mil anys parlant un idioma que es veu que al seu territori no existia, la qual cosa els converteix en persones francament despistades. Per sort, tot aquest embolic que ha durat segles l’aclarirà la traça d’un Govern aragonès que sap que la política no és l’art de resoldre problemes, sinó de crear-los on no n’hi havia. Finalment, a aquestes altures de l’article, hauria de parlar de la croada que el PP actual lidera contra el català i que és tan frontal que farà que Aznar sembli bo.

I també hauria de dir que l’intent de destruir el llegat lingüístic d’un poble és una forma brutal d’intolerància que situa Rudi a la zona fosca del nacionalisme espanyol. Hauria de dir això i més coses, però això del lapao és tan fort que m’inclino per recordar una frase dels savis Les Luthiers que defineix aquest tema a la perfecció: “No sóc inútil del tot. Almenys serveixo de mal exemple”. Que potser coneix Les Luthiers, Rudi?