• 8 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Amat

Catalanisme és cultura


Quan em vaig despertar, la bandera del veí encara era allà. Primer va ser un balcó, després un altre. A mesura que passaven les setmanes, la constatació que les franges començaven a destenyir-se. Però aquelles banderes, nit i dia, impertorbables, seguien dient a qui les contemplava que les persones que viuen en aquella casa volen fer públic un acte permanent d’afirmació política: la seva pàtria és la pàtria dels catalans. La bandera és un símbol i els símbols són instruments dissenyats perquè una comunitat s’identifiqui emocionalment ella mateixa per oposició a una altra. Però amb les emocions no es fa política i, sense política, no hi ha societat que valgui la pena. La bona política la fan persones amb idees complexes i intel·ligència per aplicar-les. I allò que fa perdurable una comunitat democràtica és que aquelles idees, a la força plurals i en dialèctica, hagin constituït una tradició de pensament prou sòlida i eficient perquè, generació rere generació, es vagi reactualitzant. La Biblioteca del Catalanisme, sense partidismes i recuperant clàssics que van de finals del segle XIX fins a la transició, vol posar a l’abast del lector d’avui les fites més destacades de la tradició cultural i ideològica que ens ha anat donant la forma de poble singular. Això és el catalanisme. Perquè de banderes en té tothom i de tots colors. Ha estat la cultura entesa en un sentit ampli, en canvi, allò que ha fet que la nostra pàtria sigui la que és.