Ara

CANVI DE CICLE, EL CONSTITUCIONAL ALTRE COP

El TC regala més raons per l'estat propi

El tribunal tomba la declaració de sobirania; Mas no afluixa
FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 09/05/2013 00:00

DIA AGITAT  Sessió de control a primera hora, interlocutòria al migdia i votació pel dret a decidir a la tarda. Artur Mas no es va moure del Parlament. DIA AGITAT Sessió de control a primera hora, interlocutòria al migdia i votació pel dret a decidir a la tarda. Artur Mas no es va moure del Parlament. PERE TORDERA

Una altra etapa cremada. Un altreno per carregar-se de raons. I dels que arriben abans d'hora. Un regalque reforça de portes endins el procés cap a l'estat propi i atreu indecisos. Als plans dels partidaris de l'estat propi i del Govern hi entrava que el Tribunal Constitucional (TC) tombés una llei de consultes catalana pensada per preguntar per l'estat propi en cas que l'executiu central es negués a pactar un referèndum. El que ningú preveia era que el TC es pronunciés fins i tot contra una simple declaració d'intencions del Parlament. És el que va fer suspenent la declaració de sobirania del 23 de gener, que, sense tenir rang de llei o implicació legal o institucional directa, sí que establia que Catalunya és un subjecte polític sobirà que té dret a decidir el seu futur d'acord amb la voluntat dels seus ciutadans.

La interlocutòria de l'alt tribunal, que atén el recurs dels advocats de l'Estat instat per Mariano Rajoy i no el del Parlament, dóna vint dies a la cambra per al·legar i deixa sense efecte cinc mesos la declaració. A partir d'aleshores decidirà en ferm, però totes les fonts jurídiques coincideixen que no té cap possibilitat de sobreviure. La declaració entra en conflicte amb aspectes nuclears de la Constitució, que consagra una única nació (l'espanyola) i només un subjecte polític, el poble espanyol en conjunt. A partir d'aquí, el dret a decidir és fruita prohibida per a Catalunya o per a qualsevol altra part de l'Estat.

La novetat és, però, que fins ara el TC no valorava declaracions d'intencions. El 2005 va desestimar tramitar el recurs de l'Estat contra el pla del lehendakari Juan José Ibarretxe perquè no tenia efectes jurídics immediats i concrets. Era l'argument principal del Parlament contra el recurs de l'advocat de l'Estat, que advertia que el text català no era innocu i el presentava com un intent de subvertir l'ordre establert.

Ara els dotze magistrats -triats pel PSOE, el PP, el govern central i el Consell General del Poder Judicial- no s'han estat de res. Se senten còmodes en el punt de mira en què es van instal·lar fa tres anys quan van retallar l'Estatut del 2006 votat en referèndum. El seu missatge és inequívoc: l'Estat serà inflexible amb l'agenda sobiranista de Mas. Els seus poders segueixen l'estratègia de Rajoy i de l'ala més dura del PP, que no tan sols no vol parlar de la consulta sinó tampoc de reformar el model d'Estat, com sí que accepta el PSOE en la línia federal.

Sense marge però amb calma

Després de moments de lògica tensió a la cambra al migdia en saber-se la decisió, els partidaris del dret a decidir van coincidir a assenyalar, sense estirabots, que el marge de diàleg s'empetitia i que fins i tot el dret a opinar s'escarransia. El Parlament presentarà recurs i avui, en reunió extraordinària de la junta de portaveus, els grups aprovaran una declaració en què deixaran clar el dret i la voluntat del Parlament de tenir posició en qualsevol tema, estigui o no dins la seva jurisidicció estricta.

Més enllà d'això, quin efecte pràctic té la suspensió? Doncs cap, excepte reforçar i radicalitzar els arguments dels uns i els altres. Ahir va ser impossible saber si el líder del PSC, Pere Navarro, estava a favor o en contra de la decisió sobre la resolució que van votar 85 dels 135 diputats. Es limitava a dir que ell ja havia avisat "que això passaria". Va aportar, això sí, una reflexió útil, pròpia d'un observador imparcial: "La decisió obre la porta a una ventada de confrontació", va dir.

Artur Mas va deixar clar que el seu full de ruta no s'altera. Que sempre seguirà buscant el diàleg amb Madrid per si mai volen pactar la consulta -és un altre mandat del Parlament, concretament de 107 diputats- però que no plegarà veles ni en les estructures d'estat ni en la carcassa jurídica i política del procés cap a l'estat propi, que els catalans van reclamar a les urnes el 25-N avalant programes sobiranistes.

A la tarda, el ple va tirar endavant la comissió d'estudi pel dret a decidir amb els vots de CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP. Ciutadans hi va votar en contra i el PP va marxar de l'hemicicle. Considera, com l'advocat de l'Estat, que tot el que fa Mas emana de la declaració ara suspesa i va avisar que crear la comissió era un desacatament. També la vol dur al TC, igual que la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El reincident TC tornava ahir a esperonar el procés. El consell de ministres aprovarà demà la llei Wert, que intenta arraconar el català a les aules. Les desenes d'arguments per l'estat propi que dimarts trobavaHola, Europa! augmenten. A l'altre costat, hi ha una lectura restrictiva del marc legal i res més.