• 10 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc-Marc Álvaro www.francescmarcalvaro.cat

Despatx presidencial


L’ordinador del despatx més important del palau de la Moncloa està apagat

Ha causat una certa sensació la nova foto que els encarregats d’aquestes coses han penjat al perfil oficial que Mariano Rajoy té a Facebook i Twitter. Parlem d’una instantània on apareix el cap del Govern espanyol treballant al seu despatx, escrivint alguna cosa amb un bolígraf. El despatx té un aspecte tan auster i funcional que podria ser –per exemple– el del comissionat de cementiris de la Diputació de Màlaga, el del director d’inspeccions sanitàries del Consell Insular de Mallorca o el del sotsdelegat d’activitats agrícoles de la Vall d’Albaida. Podria ser, però hi ha un detall que no quadra amb aquestes hipòtesis: hi veiem un gran balcó que dóna a un jardí i pel qual entra molta llum. En general, les oficines de les administracions no tenen aquestes vistes tan relaxants.

És obvi que els experts i assessors en comunicació del president espanyol volen donar un missatge al públic: aquest home treballa de valent i ho fa en un entorn sense luxes ni decoracions sobreres, aquest home està per la feina i, per tant, els ciutadans poden estar tranquils, malgrat les dificultats i neguits. No deu ser casual del tot que es publiqui aquesta imatge del líder del PP pocs dies després que les enquestes del CIS hagin confirmat la poquíssima confiança que inspiren Rajoy i Rubalcaba entre el personal. Però les realitats sempre són molt més complexes que les imatges i no es pot descartar el risc de sobreactuació, sobretot quan parlem d’una figura que mai no ha volgut presumir precisament d’estakhanovisme.

Em ve al cap un cartell electoral de no sé quina campanya en el qual apareixia José Montilla assegut a la seva taula de despatx, gairebé colgat d’expedients, dossiers i carpetes. La taula era grossa però no es veia ni el color que tenia de tants papers com hi havia. La fotografia, en blanc i negre, més que transmetre el concepte d’un polític treballador, responsable i abnegat, et provocava una certa angoixa per la quantitat de feina que aquell bon home havia de fer quan marxés el fotògraf i aconseguís una mica de temps i silenci. L’excés de paper era ben desconcertant.

De totes maneres, tampoc cal patir gaire per la foto de Rajoy a Facebook o a Twitter. Tothom sap (excepte el diputat d’UPyD Toni Cantó) que els perfils a les xarxes socials de persones importants o famoses (o empresonades) no acostumen a ser gestionats per ells mateixos, sinó per algú altre que ho fa per delegació. La prova del que dic és la foto que comentem: l’ordinador del despatx més important del palau de la Moncloa està apagat, té papers sobre el teclat i sembla que no és gaire utilitzat pel cap del Govern espanyol. Aquí impera el bolígraf. És com si Rajoy –talment un escolar darrere el pupitre– estigués esperant l’arribada imminent del correu del tsar o el de la cancellera Merkel.