Ara

El dia que un valencià ens va dir: "Parlem la mateixa llengua"

JOAQUIM MONTCLÚS I ESTEBAN 

Historiador de La Franja | Actualitzada el 12/05/2013 00:00

Pintades sobre el català, molt presents a la Franja. Pintades sobre el català, molt presents a la Franja. S. IGLESIAS

Ala Franja de Ponent la llengua deixarà de dir-se oficialment català per passar a ser anomenada llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO). Era una mort anunciada d'ençà que el PP i el PAR es van fer càrrec de la Diputació General d'Aragó. La llei de llengües del 2009, malgrat que és una llei de mínims, deixava clar que l'idioma que es parlava a la Franja era el català i les normes amb què s'havia de regir eren les aprovades per l'Institut d'Estudis Catalans.

Recordo perfectament quan era petit i jugava pels carrers de Calaceit, quan venia un company de fora, freqüentment, sentia preguntar si parlava en castellà o en català. En ple franquisme, quan encara en aquestes poblacions hi havia molt poques disquisicions sobre la llengua, la major part de la gent del territori tenia molt clar que la llengua que parlava era el català.

Actualment, sovint sento pels pobles de la Franja, sobretot en gent gran, si aquesta persona que ha vingut de fora parla com natros . No fa gaires dies, en una visita pastoral feta pels pobles del Matarranya, l'arquebisbe de Saragossa, el valencià monsenyor Ureña, en sortir a l'altar el primer que va dir als feligresos és que parlava la mateixa llengua que ells. Aquests són solament alguns exemples per confirmar que la gent de la Franja, malgrat les normes del govern aragonès, sap perfectament la llengua que parla i malgrat les noves disposicions la gent seguirà anomenant la seva llengua català.

Des d'un principi l'aspiració de tota la gent que defensa la seva llengua i cultura a la Franja ha estat que la llengua catalana fos oficial a tot el territori. Durant més de trenta anys ha estat una lluita en va, perquè l'Estatut d'Aragó mai ha reconegut que en totes aquestes terres es parla català. Solament parlava de " modalidades lingüísticas propias de Aragón ". El terme català mai ha figurat en l'Estatut d'Aragó.

Des de fa un cert temps la gent de la Franja mira més cap a Catalunya i una prova evident la podem trobar en la presentació de llistes de partits d'obediència plenament catalana. En les passades eleccions municipals, ERC va treure un regidor a Calaceit i Convergència Democràtica de Catalunya va presentar llistes a diversos municipis de la Franja i va aconseguir l'alcaldia del Pont de Montanyana. Veurem què passa l'any 2015, però avui els puc assegurar que les llistes seran moltes.