Ara

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Rebel·lió a la Franja contra el LAPAO

Els pobles critiquen la decisió del govern de l'Aragó de canviar la denominació de les llengües catalana i aragonesa
S.B. / A. SOLÉ 

Lleida / Barcelona | Actualitzada el 12/05/2013 00:00

Rebel·lió a la Franja contra el LAPAORebel·lió a la Franja contra el LAPAO

"Una barbaritat", "tenir mala fe", "voler buscar confrontacions", "fer el ridícul". Aquestes són algunes de les primeres expressions que surten de la boca de representants públics i socials de pobles de la Franja quan se'ls pregunta sobre el canvi de nom del català i l'aragonès per les denominacions de llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) i llengua aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP).

La decisió del govern aragonès, que modifica la llei de llengües de l'Aragó, no té res a veure amb la realitat diària d'aquests pobles, on unes 50.000 persones són catalanoparlants. Tothom s'entén: al bar, a l'escola, al pati, a la plaça del poble, a les cases... I si convé, com al Campell, els cartells i els pregons s'escriuen en català i en castellà. El seu alcalde, Josep Antón Chauvel, escriptor amb 10 llibres publicats en llengua catalana, ho té ben clar: "Continuarem utilitzant el català, com fins ara, i si convé impugnarem aquesta llei". Aquest municipi de la Franja, de 730 habitants, és un dels molts que s'han aixecat contra la nomenclatura LAPAO. La mateixa paraula els provoca vergonya aliena. "És la mala fe del PP i del PAR [Partit Aragonesista], que volen crear confrontació en un àmbit on no n'hi ha hagut mai", afegeix Chauvel.

Dos bàndols

La llei de llengües en vigor fins dijous, la del 2009, ja era molt restrictiva amb el català, però com a mínim acceptava l'existència de les llengües. Amb el nou text, els representants públics coincideixen que s'ha retrocedit en el temps i es voldrà intoxicar una societat per aprofundir en la divisió social, en la creació de dos bàndols: el del LAPAO i el de la resta.

A l'escola del Campell (un centre rural agrupat), la imposició del LAPAO es viu amb certa incredulitat. Com explica Alba Garreta, tutora de primària i professora de català, s'ha volgut polititzar un àmbit que requereix rigor científic: el de les llengües. El cert és que, segons explica, el dia a dia a l'escola després del dijous dia 9 continuarà com sempre, o sigui, amb les classes en castellà, excepte les de llengua catalana. I als llibres de text hi continuarà posant "català", això ningú no ho dubta. L'Alba creu que l'error és confondre la parla amb el sentiment: "Jo puc sentir-me aragonesa, però parlar català". Potser és això el que cou a la dreta aragonesa.

Ivan Faceiras, representant de l'Associació La Bardisa, una de les més actives del Campell, amb 120 socis, coincideix a dir que el que es pretén amb el LAPAO i el LAPAPYP és "homogeneïtzar-ho tot en una cultura única: la que volen ells". L'Ivan, un jove de 22 anys, explica que a l'escola sempre ha estudiat el català com una assignatura més. "Sempre he estat conscient que el que parlo és català, si es vol amb la varietat dialectal pròpia d'aquestes terres", afegeix. A la gent gran, molta de la qual no ha estudiat, o si ho ha fet va ser durant l'antic règim, creu que se la podrà intoxicar amb més facilitat. "Voldria pensar, però, que el que facin a les Corts no ens acabi afectant. De tota manera, i en aquest àmbit, continuarem fent el que ens donarà la gana", conclou.

"És un disbarat"

A uns 13 quilòmetres del Campell hi ha el Torricó, també a la província d'Osca. L'opinió respecte al LAPAO coincideix. Anna Domínguez, regidora de Cultura, defineix la decisió del govern aragonès com "un pas enrere del que s'havia aconseguit". A més, el que més estupor li provoca és l'absència de rigor o argument científic amb què es basen per modificar la llei de llengües. Aquest motiu fa que es descobreixin per si sols. El mateix pensa Francisco Murillo, director de l'IES La Llitera. "A l'institut, això no ho entenem pas, voler sortir d'un tema científic i lingüístic d'aquesta manera tan flagrant és un disbarat". Molts dels estudiants que surten de l'institut posteriorment se'n van a estudiar a Lleida o a altres poblacions catalanes. De fet, i segons comenten alcaldes i professors, les relacions entre aquesta zona de la Franja i Catalunya han estat sempre fluides i s'han viscut amb total normalitat. Sembla, però, com si amb el LAPAO i el LAPAPYP es volgués separar els catalanoparlants de la Franja de la resta.

Respecte a les repercussions que aquest canvi de denominació pot tenir en el dia a dia, per ara tot és una incògnita. No obstant això, la majoria d'alcaldes ho tenen clar. "Si es pensen que haurem de canviar rètols de carrers, d'edificis o del mateix municipi, ens hi negarem", diu Magdalena Gòdia, alcaldessa de Mequinensa. Recorda: "El català és la nostra llengua des de fa molt temps i molts documents així ho avalen". Poca gràcia li faria a Jesús Moncada, per posar un exemple dels grans escriptors sorgits d'aquesta terra, si li diguessin avui que el seu Camí de sirga està escrit en LAPAO.