• 14 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Indigestió de dèficit


Pressupost i tresoreria es confonen i, més enllà del Govern espanyol, no hi ha qui financi el dèficit català

La millor previsió és comprendre que no és possible preveure-ho tot. Artur Mas va convocar eleccions a mig mandat convençut que el nou projecte polític s’havia de sotmetre a les urnes i més convençut encara que en sortiria ben parat. Les previsions de CiU se’n van anar en orris el 25 de novembre. Totes menys una. En contra dels cànons d’una campanya electoral Mas va repetir davant qui el volia escoltar més enllà de consultes que les retallades continuarien. Els mals previstos resulten menors, però no per això són menys dolorosos.

El que tots sabien abans i després dels comicis és que el límit de dèficit per a aquest any estava fixat des del juliol en un 0,7% i que la magnitud dels ajustos que es posaven sobre la taula superaria els impossibles 4.000 milions. Ni la protesta pels impagaments dels deutes de l’Estat amb Catalunya ni la maledicència unitària –aquesta sí– contra un sistema esgotat de finançament autonòmic podia alleujar la magnitud prevista dels ajustos. Eren damunt la taula al desembre, quan l’ERC d’Oriol Junqueras va decidir comprometre el seu suport a uns pressupostos en un pacte d’estabilitat que inclou la celebració d’una consulta. I hi continuaven sent amb les pujades d’impostos i nous gravàmens acceptats per CiU malgrat un càlcul impossible de mil milions d’ingressos.

A diferència del procés sobiranista, en què el calendari s’esgrimeix com a clau en la relació entre CiU i ERC, en el terreny econòmic l’estratègia adoptada al Govern és tan simple com encomanarse al qui dia passa any empeny. L’indigerible 0,7% de límit de dèficit de juliol va passar a la història per convertir-se en un mal·leable 1,2% en espera de passar l’examen europeu. Així, les previsions d’ajust a Catalunya han retrocedit de moment de 4.400 a 3.600 milions. Objectius encara indigestos per a qualsevol govern que, després d’assumir una quarta part dels ajustos de l’Estat el 2012, no tingui entre les previsions l’autoimmolació.

Enmig de la batalla, crucial, per la dècima amunt o avall, el Govern de Mas cobreix els venciments de deute –7.858 milions aquest any– a càrrec (amb interessos) del Fons de Liquiditat Autonòmic i es racionen impagaments de factures aquí i allà. A la pràctica, no hi ha envit possible amb la negativa a presentar els pressupostos del 2013. Només la plasmació política d’imposició de retallades des de l’Estat i la denúncia de l’impagament dels deutes amb Catalunya com a eterna via d’escapament. A canvi, la pròrroga dels comptes s’anirà adequant irremeiablement als límits que determini el Govern espanyol: del 0,7% a l’1,2% els propers dies, amb el 2% com a barrera. No hi ha alleujament financer possible. Pressupost i tresoreria es confonen i, més enllà del Govern espanyol, no hi ha qui financi més dèficit de la Generalitat.