Ara

El castellà, oficial a la Catalunya independent? Veus a favor i en contra

Polítics, lingüistes, sociòlegs i periodistes debaten sobre l'estatus jurídic del català i el castellà en un hipotètic estat català

ISAAC SALVATIERRA 

Barcelona | Actualitzada el 14/05/2013 14:19

La presència del català a l'escola estaria garantida pel sistema.  XAVIER BERTRAL

Les declaracions d'aquest cap de setmana de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, sobre el fet que el castellà no hauria de compartir l'oficialitat amb el català en un futur estat català, ha reobert el debat. "Dos idiomes oficials en un mateix país és una mica estrany. Jo no reclamaria la cooficialitat del castellà", va dir Casals. L'escriptor i articulista de l'ARA Sebastià Alzamora l'ha replicat en dos articles ['Constantino Romero i Muriel Casals' i 'Una altra nota sobre el castellà cooficial'] que han tingut centenars de visites i comentaris dels lectors.

El debat el va obrir el febrer del 2012 el periodista Eduard Voltes en dos articles a l'ARA ['En castellà també, sisplau' i 'En castellà també, sisplau [i 2]']. "Defenso que, en el camí cap a la victòria, el catalanisme ha d'abraçar la llengua castellana", sosté Voltes. Recollim algunes de les opinions més significatives al voltant de la qüestió.

Català i castellà, llengües cooficials

  • Eduard Voltes, periodista [article a l'ARA]: "El futur estat català no es pot construir sobre la base de l'al·lèrgia a la diversitat interna, sinó de la seva plena assumpció, perquè en cas contrari esdevindrà inviable. El que proposo és neutralitzar aquest risc des d'ara mateix, fer un pas endavant i assumir el castellà com una cosa pròpia".

  • Sebastià Alzamora, escriptor [article a l'ARA] "En un país en què més del cinquanta per cent de la població té el castellà com a llengua mare, què volem, que el partit espanyolista de torn guanyi les primeres eleccions després de la proclamació de la independència? O que sigui la segona força?".

  • Artur Mas, president de la Generalitat [entrevista a 'La Vanguardia']: "El castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Aquí no canvia altra cosa que un estatus polític perquè [...] els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor". 

  • Oriol Junqueras, president d'ERC [article a 'El Periódico']: "Deixem-ho clar d'entrada: a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tothom, però el castellà també serà oficial a la República Catalana". [Entrevista a Vilaweb]: "Atesa la realitat del país, no costa gens que el castellà també sigui oficial en el sentit que, si un ciutadà castellanoparlant vol un document o vol escriure una carta ho pugui fer en castellà. No caldria, sinó. I qui hi estigui contra, que vagi a passejar pel país i que ho expliqui".

  • Joan Herrera, secretari general d'ICV [qüestionari a Racó Català]: "Nosaltres pensem que el castellà és patrimoni de Catalunya, per tant, hauria de ser cooficial, tot i tenir present que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya".

  • Imma Tubella, exrectora de la UOC [article a l'ARA]: "Una Catalunya independent hauria de tenir el català com a llengua nacional, clarament i sense cap dubte; el castellà, com a llengua cooficial, i l'anglès, com a llengua vehicular global".

  • Albert Branchadell, doctor en filologia catalana [article a l'ARA]: "Si Kosovo, amb una població sèrbia tan exigua, ha hagut de reconèixer l'oficialitat del serbi, què fa pensar que Catalunya, on la meitat de la població parla habitualment castellà, podrà passar per alt la pressió internacional i sobretot la de la RdE [un membre de la Unió] perquè el castellà mantingui la seva oficialitat?".

  • Francesc X. Vila, professor de sociolingüística de la UB [article a l'ARA]: "En aquest escenari, el més versemblant per a una Catalunya independent, tant el català com el castellà i l'aranès tindrien funcions oficials, per bé que no idèntiques" [...] "Una de les novetats del nou estat seria que desapareixeria l'obligació constitucional que tots els ciutadans sàpiguen castellà, entre altres coses perquè en el moment de la independència aquesta exigència seria difícil de sostenir per al català".

  • Oriol Lladó, periodista [tuit]: "El castellà una llengua més en la República Catalana? Em costa imaginar-m'ho des de Badalona. No és qüestió tàctica, sinó d'entendre què som".

Només el català llengua oficial

  • Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural [entrevista al 3/24]: "Dos idiomes oficials en un mateix país és una mica estrany. Jo no reclamaria la cooficialitat del castellà".

  • Joaquim Arenas i Sampera, pedagog [article a l'ARA]: "La societat del possible estat català tindria una llengua comuna i pròpia i una cultura també comuna. Alhora, tindria manifestacions de cultura diverses que, per ser viscudes i expressades per ciutadans catalans d'origen diferenciat, també formarien part de l'àmbit general de la cultura de Catalunya. [...] No cal renunciar a res i menys abraçar com a propi allò que ens amenaça i engoleix".

  • Albert Pla Nualart, cap de Llengua de l'ARA [article a l'ARA]: "Anar cap al monolingüisme oficial no és gens fàcil, fins i tot potser és utòpic. Respecto molt qui per estratègia o conviccions no el plantejaria mai com a meta. El que és inadmissible i infantil és fer trampes. Fer veure que no sabem que el preu d'institucionalitzar aquest bilingüisme pretesament simètric és la lenta dissolució del català. Pot ser un preu raonable per preservar la convivència. Però no ens enganyem ni vulguem enganyar: suposa tenir a la llarga una llengua local, residual i antropològica per als actes simbòlics, i una altra d'universal per viure el dia a dia".

  • Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid [entrevista a l'ARA]: "Seria un gran error que el castellà fos llengua oficial, perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya". 

  • Jaume Clotet, periodista [tuit]: "Jo acceptaria que el castellà fos oficial durant un període de temps (20 anys) o en un àmbit territorial concret. Oficial, però amb límits".

  • Alfons López Tena, secretari de Política Institucional de SI [entrevista a TV3]: "Quan hi ha una situació de diglòssia, la que surt perdent és la llengua més feble. El castellà ha de tenir tots els drets reconeguts, però no el caràcter de llengua oficial; la llengua de cohesió comuna, d'entesa, ha de ser el català".

Cap llengua oficial

  • Salvador Cardús, sociòleg [article a l'ARA]: "El català, és clar, llengua pròpia i comuna del nou estat; cap llengua oficial −una categoria fosca per a una cosa tan viva com una llengua−, i un compromís radical a favor de la diversitat lingüística, un dels principals actius culturals i econòmics del país".

  • Vicent Partal, periodista [editorial a Vilaweb]: "Com que el debat torna a ser intens, vull proposar que cap llengua no tinga la consideració d'oficial i que el sistema lingüístic del país es regesca com en alguns dels estats més avançats del món i no pas com s'ha regit tradicionalment a Espanya. Que el català siga llengua nacional, que cada institució concreta puga proposar un règim lingüístic diferent i que oferim a Espanya una convenció lingüística, però basada en la igualtat dels dos estats i no en la imposició històrica del castellà".

Què entenem per llengua oficial, llengua pròpia i llengua comuna? Elvira Riera ho aclareix en aquest article

  • Llengua oficial: la llengua usada vàlidament pels poders públics.
  • Llengua pròpia i llengua nacional: una llengua que identifica una nació i la distingeix d'altres.
  • Llengua comuna: una llengua compartida pels ciutadans que és també llengua dels usos públics i els permet exercir la ciutadania.

Podeu trobar més reaccions en aquest Storify del periodista Oriol Lladó.