• 14 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Miquel Roca Junyent

No val la pena


El ‘lapao’ serà la manera d’identificar una actitud contrària al reconeixement del català i de Catalunya

Más de lo mismo”. Una de les més importants conseqüències del cop d’Estat del 23-F del 1981 va ser la Loapa. Una llei que perseguia, en certa manera, donar satisfacció als colpistes i, per aconseguir-ho, pretenia frenar el procés autonòmic de l’Estat, revisant a la baixa les pròpies previsions constitucionals. Afortunadament, en aquella ocasió, un Tribunal Constitucional prestigiat gràcies als seus components va deixar sense efecte molt bona part dels preceptes de la llei. Va ser un èxit, però tot i així l’esperit de la llei va continuar viu i va inspirar, a partir d’aquell moment, una voluntat política recentralitzadora per part dels partits majoritaris del Congrés dels Diputats.

Aquest esperit, de fet, és el que s’imposa en la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Allò que no va ser possible aconseguir amb la Loapa el 1981, ho va ser el 2010; això demostra que en aquest procés hi havia voluntats fortes i convençudes, persistents en el temps. No se’ls pot negar que de tenacitat en tenien!

Ara, la Loapa s’ha convertit –amb les mateixes lletres– en el lapao. De fet, és “más de lo mismo”. I, per tant, ja no té ni capacitat de sorpresa. Però tindrà un mateix resultat: la Loapa no va servir per res més que per deixar les coses més clares. El mateix que va provocar la sentència del Constitucional del 2010. I el mateix que ara passarà amb el lapao. El català que es parla a la Franja seguirà sent català, i el lapao no serà el nom de cap llengua sinó, simplement, el nom actual d’una voluntat que ve de lluny de negar els signes d’identitat de Catalunya.

Em sembla que a partir d’ara el lapao serà la manera d’identificar una actitud contrària al reconeixement del català i de Catalunya.

Fins fa pocs dies jo parlava català; ara també conec i parlo lapao. Però no traduiré aquest escrit per tal que el puguin llegir els que parlen lapao. Estic segur que l’entendran i el llegiran sense cap mena de dificultat! Tenim molts problemes, molt greus i complicats. No té sentit afegir-ne de gratuïts i, sobretot, inexistents. No val la pena!