• 14 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García

Partida a tres bandes a Catalunya


Els pressupostos per a aquest any a Catalunya, dels quals depenen des de retallades fins a pujades d’impostos, estan en un terreny indeterminat, subjectes a una partida política a tres bandes en la qual una cosa és el que es negocia i una altra el que es pregona en públic. Els tres vèrtexs del triangle són l’Executiu de Rajoy, el Govern de Mas i Esquerra Republicana. Per no perdre’s en l’embolic de xerrameca d’aquests dies, cal discernir quina és la posició de partida de cadascun:

Primer: Rajoy està disposat a relaxar el dèficit de Catalunya. Per aquest motiu, té unes quantes autonomies del PP a punt de sublevar-se. Qualsevol que hagi escoltat el ministre Montoro els últims dies no el reconeixeria. Accepta que el límit de dèficit s’acosti al 2%. Fa uns mesos això hauria estat motiu de joia al Palau de la Generalitat. S’ha de recordar que el conseller d’Economia al desembre mostrava com un anhel gairebé inabastable l’1,5%...

Segon: Mas sap que no té altre remei que fer retallades. Sigui amb pressupostos o amb pròrroga. Amb la segona opció, els marges per prendre decisions són molt més estrets. Però el president és conscient que no es pot ser independent (políticament) si és impossible acudir al mercat de deute i mentre el dèficit català sigui elevat

mdgarcia@lavanguardia.es pels cànons actuals de la UE aquest accés és denegat. Una altra cosa és que en pugui aconseguir una dècima més o una dècima menys en el repartiment autonòmic negociant amb Rajoy. Sobretot perquè cada desena més representa 200 milions menys d’ajust.

Tercer: Junqueras es resisteix a empassar-se un gripau massa gros. A les seves converses amb CiU, els republicans semblen disposats a donar suport a uns pressupostos amb un dèficit del 2% (1.600 milions d’ajust), però no menys. Tanmateix, és només la seva paraula perquè de moment ERC no ha entrat ni tan sols a negociar amb el conseller d’Economia quines partides caldria retallar…

Amb aquest escenari de fons, cada actor es mou segons els seus interessos. Si Junqueras finalment accedeix a complir el pacte amb CiU i dóna suport als comptes, es desbloquejarà aquesta crisi, almenys fins que a la tardor calgui presentar els pressupostos del 2014. Si Esquerra Republicana se’n desentén, Mas haurà de recórrer a la pròrroga. En aquest cas, el conseller Mas-Colell aniria adaptant els comptes al dèficit que marqui Montoro, el ministre aniria controlant-ne el compliment i garantiria a canvi la liquiditat per afrontar els temibles venciments del deute català. Això entre bastidors, perquè dalt l’escenari el que veuríem seria Mas adoptant el discurs de Junqueras: no es pot presentar uns pressupostos amb les condicions que imposa Rajoy perquè seria carregar-se allò que queda de l’Estat de benestar a Catalunya. I veuríem el PP com subratlla la incapacitat de Mas per governar per falta de suports. I tots tan contents… Això sí, l’únic segur és que hi haurà retallades.