Ara

No és tan sols una qüestió de diners

SEBASTIÀ ALZAMORA 

| Actualitzada el 16/05/2013 00:00

Aquest ignot president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, designat pel dit d'Esperanza Aguirre quan a aquesta senyora li va semblar que li havia arribat el moment de tocar el dos (ella deia que per motius de salut; altres creiem que per motius de conveniència política), va carregar fa un parell de dies contra el govern de Catalunya perquè, segons ell, intenta "canviar diners per independència". Si hem de parlar de diners, parlem-ne: el president González, personalment, encara té pendent d'explicar com s'ho ha fet per tenir a Marbella un àtic de superluxe valorat en prop de vuit-cents mil euros, quan ell en cobra -oficialment- poc més de cent mil a l'any. I tampoc no ha explicat encara aquell curiós lapse de memòria que li va fer dir i repetir que l'àtic en qüestió el tenia de lloguer, fins que la justícia el va acorralar una mica i finalment va acabar recordant que el tenia en propietat. Que se sàpiga, ni la policia ni el ministeri d'Interior han elaborat encara cap esborrany, ni oficial ni oficiós, sobre aquesta qüestió, però alguns encara no hem perdut l'esperança que l'esborrany es faci i que aparegui publicat en plena campanya electoral per la presidència de la Comunitat de Madrid.

De tota manera, això que diem només té a veure amb els comptes particulars del fosc president González. Si hem de parlar de diners, parlem-ne, com deia. Com es justifica que la Comunitat de Madrid, que per ella mateixa constitueix un despropòsit polític i administratiu (de veritat necessita la capital del Regne d'Espanya reforçar-se i transvestir-se com a comunitat autònoma?), sigui, de llarg, la més afavorida en el capítol d'inversions en infraestructures, que allà mai no fallen ni es posposen ni s'anul·len. Línies de metro, línies d'AVE, terminals de Barajas, autopistes de peatge que ningú utilitza (perquè n'hi ha d'altres de circulació lliure), eix central i tot el que vostès vulguin, per irracional que pugui semblar. A l'hora de reforçar la capital com a gran pool de negocis i d'atracció d'inversions, tot euro és poc. I a l'hora de reforçar l'Espanya radial, tant en xarxes viàries com ferroviàries, també. De moment encara no s'han decidit a posar una platja al Retiro, però sí a no mirar prim en el finançament -una vegada més- de la candidatura olímpica de Madrid, aquesta vegada per al 2020. Si no se'n surten, cal esperar un nou intent per al 2024, i així successivament.

El problema que Ignacio González i altres llumeneres clarividents del nacionalisme espanyol encara no han acabat de comprendre és que el sobiranisme català (el que ells anomenen separatismo ) no és únicament una qüestió de diners. També ho és, perquè a ningú li agrada que l'estafin, i allà hi ha les xifres per comprendre que l'estafa està servida. Però no volen, o no poden, comprendre que el creixement exponencial de l'independentisme a Catalunya no és tan sols una qüestió de cèntims, sinó de pura i simple dignitat ciutadana. Això tan simple i que ells mai no han arribat a conèixer.