• 19 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • CARLES CASTRO Barcelona

El mapa de la decepció autonòmica

Catalunya i Navarra, úniques comunitats on creix l’aspiració a un grau d’autogovern més gran

INVOLUCIÓ TERRITORIAL En set autonomies, el grup majoritari és el dels partidaris d’un Estat centralitzat RENÚNCIA A L’AUTOGOVERN Més de mitja dotzena de territoris s’inclina per tornar a Madrid les competències A FAVOR DEL MODEL VIGENT El suport al sistema actual només s’apropa al 50% a Andalusia, Galícia i Navarra SINGULARITAT CATALANA A Catalunya creix l’independentisme en 17 punts, i aposta pel model vigent el 17%

L’últim baròmetre autonòmic del CIS ha vingut a confirmar la solitud de Catalunya en les seves ànsies d’ampliar el nivell d’autogovern. A la resta d’Espanya, i, encara que amb graus diversos, domina una atmosfera col·lectiva d’involució territorial que exhibeix arrels profundes. No debades, Catalunya i Navarra són les úniques comunitats en què ha augmentat el nombre de ciutadans que aspiren a més autonomia respecte al sondeig del 2010. Ni tan sols Euskadi, i molt menys Galícia, registren un avenç en el percentatge de consultats que preferirien que la seva comunitat autònoma gaudís avui d’un grau d’autogovern més gran.

En realitat, el retrocés en les aspiracions d’un autogovern més gran afecta pràcticament totes les comunitats. Com si la crisi i els ajustos haguessin provocat una amarga decepció amb les institucions autonòmiques. En alguns casos, la caiguda és de magnituds limitades. I la mitjana espanyola només ha retrocedit en tres punts des del 2010. Però en algunes comunitats el descens és molt acusat: més de 12 punts a les Balears; més de 16 a Extremadura, i gairebé 29 a l’Aragó. En canvi, a Navarra els partidaris de més autonomia per a aquest territori han crescut en més de nou punts (del 34,4% al 43,7%) i a Catalunya ho han fet en gairebé 14 punts des del 2010. Avui dia, gairebé un 70% dels catalans aspira a un grau d’autogovern més important.

Paral·lelament, els partidaris d’un menor nivell d’autonomia per al seu respectiu territori no han deixat d’augmentar a tot arreu, tret d’Euskadi i Catalunya (on fins i tot han disminuït lleugerament). Actualment, els ciutadans que aposten per tornar competències a l’Estat suposen ja el grup més nombrós en set de les 17 autonomies: Múrcia, Madrid, les dues Castelles, València, Balears i Astúries. I en algun cas, les xifres són molt vistoses: a la Comunitat Valenciana i a Madrid fins i tot un 40% dels seus ciutadans defensen una retallada de l’autogovern que tenen.

No menys significativa resulta la rapidesa amb què han evolucionat les opinions regressives des del 2010. Així, els partidaris que la seva regió gaudeixi de menor autonomia han crescut gairebé 20 punts a Castella-la Manxa o la Rioja; 16 a les Balears, València o Múrcia, i més de 14 a Galícia, Cantàbria o Castella i Lleó.

Alhora, les preferències generals sobre el model d’Estat han patit una involució visible, fins al punt que en set comunitats el grup més nombrós el componen ja aquells ciutadans que rebutgen el sistema autonòmic i aposten per un Estat centralitzat (que globalment han crescut 9 punts des del baròmetre del 2010).

Concretament, Múrcia, les dues Castelles, Madrid, Aragó, Comunitat Valenciana i Cantàbria tenen més partidaris d’un únic Govern central que de l’actual model. I si a aquest contingent s’afegeix el percentatge dels qui preferirien un Estat amb menor autonomia que l’actual, llavors els defensors de la recentralització sumen la meitat o més de la meitat dels ciutadans d’aquestes autonomies (el 55% a les dues Castelles o el 56% a Madrid i la Comunitat Valenciana).

Simultàniament, la pèrdua de suport del model actual no pot ser més aparatosa en algunes regions. A Múrcia, per exemple, aquest suport ha caigut del 56%, en el 2010, a un 21%, ara; és a dir, 35 punts. I a Madrid o València ha passat del 42% a poc més del 22%, un descens de vint punts.

Però la deslegitimació del model vigent s’aprecia en el fet de què, per motius segurament diferents, el suport que rep ha caigut una mitjana de deu punts en llocs tan dispars com Castella, Extremadura, Astúries o Catalunya. De fet, els partidaris de l’actual Estat de les autonomies sumen únicament el 17% a Catalunya. I només s’acosten o sumen el 50% en tres comunitats: Navarra (50%); Galícia (49%) i Andalusia (46,2%). Tota una pista per a la redefinició d’un nou i més autèntic mapa autonòmic.

Finalment, només un de cada deu espanyols admet el dret a la independència de les comunitats autònomes i, a més, es tracta d’un grup molt localitzat geogràficament: el 12% a les Balears, el 20% a Navarra, el 26% a Euskadi i entre el 37% i el 41% a Catalunya, segons un sondeig posterior del mateix CIS. I al mig d’un paisatge tan hostil a la descentralització apareix de nou Catalunya com un cas a part. Mentre que a Euskadi l’independentisme ha crescut menys de quatre punts, sis a les Balears i set a Navarra, al Principat ho ha fet entre 14 i 17 punts des del 2010. La singularitat existeix; fins i tot per als qui no vulguin veure-la.