Ara

Converses americanes

ANTONI BASSAS 

| Actualitzada el 20/05/2013 00:00

Xavier Trias va visitar la redacció del New York Times. Xavier Trias va visitar la redacció del New York Times. SHANNON STAPLETON / REUTERS

En el seu viatge als Estats Units, l'alcalde Xavier Trias ha pogut comprovar que Barcelona és desitjada i Catalunya ja és coneguda. Pels americans, Barcelona equival a qualitat de vida, feta a base de clima, cuina, arquitectura i futbol. Com una mena de Rio però segura i europea. I l'Ajuntament, mentre reforça la imatge regalant samarretes de Messi i llibres d'El Celler de Can Roca, intenta crear-li una segona marca de ciutat tecnològica a l'ombra del congrés de telefonia mòbil, que la converteixi en destinació d'inversions i no només de turistes.

"A vegades, el problema de Barcelona és, precisament, que s'hi viu molt bé, i ens falta ambició", reflexionava Pau Sabrià, fundador de l'Olapic. "Tenim educació i talent, però ens ho hem de creure i crear productes amb mentalitat global".

Aquests dies, a Barcelona se li han obert totes les portes, des del despatx de David Rockefeller -amb els seus quadres de Cézanne i gràcies a les relacions de Leopoldo Rodés- fins als creadors de WhatsApp, Brian Acton i Jan Koum, a la seva sala diàfana de Mountain View, sense logos a la façana, un quartet per a les bicis i en pantalons i xancletes, que és l'uniforme de la Califòrnia emprenedora i milionària de mitjana edat.

Michael Bloomberg, l'alcalde de Nova York i setè home més ric del món, va interessar-se pel "problema de la separació", si tothom era bilingüe i la influència en el procés de la crisi de l'economia i de la Corona espanyola. Catalunya i el seu procés ja són tema de conversa als Estats Units, amb una barreja d'interès i reserva. Per això Trias va estar acompanyat . A San Francisco, cònsol d'Espanya. A Los Angeles, cònsol; a Washington, cap de premsa de l'ambaixada; a Nova York, cònsol. Tothom amb l'orella dreta.

Al New York Times , gairebé tota la trobada a porta tancada de Trias amb l'equip editorial va anar de la "qüestió de la secessió". Aquí hi havia punt de vista: Espanya va fer un esforç per descentralitzar-se el 1978 i les províncies ho han tornat amb corrupció. I Catalunya s'ha cansat de ser l'Alemanya d'Espanya. La delegació barcelonina va precisar que Catalunya contribueix a Espanya molt més que Alemanya a Europa, que Madrid ha trencat el pacte constitucional (era el mateix dia de la llei Wert) i que l'última moda era referir-se als catalans com a nazis. I, finalment, una pregunta de Trias: "Mirin-me. Vostès creuen que tinc aspecte de revolucionari?"

De tornada a casa, llegia en el World Affairs un article sobre el procés a Escòcia i les seves conseqüències econòmiques i militars, que comença amb allò del minut 17 i 14 al Camp Nou i subratlla que Londres accepta una consulta que Madrid rebutja. Al taxi de Washington, en la conversa que va començar pel "Quin idioma parlen?", el conductor va explicar que quan hi pugen clients espanyols i els pregunta per Catalunya li contesten que no en faci cas, que són una molèstia. Som al mapa i, com diu un amic, ara toca passar de la indiferència a la comprensió, travessant pel desert de la incomprensió.