Ara

Consulta sí o sí

SEBASTIÀ ALZAMORA 

| Actualitzada el 21/05/2013 00:00

El president Montilla va avisar de la desafecció que s'havia de produir entre Catalunya i Espanya a causa de la sentència del TC contra l'Estatut. El president Mas anuncia una desconnexió emocional de molts catalans respecte de l'estat espanyol, a compte o per culpa de la llei Wert. L'alcalde Trias afirma que, tal vegada, si Catalunya gaudís d'un pacte fiscal a la basca, molts catalans s'ho pensarien dues vegades a l'hora de declarar-se independentistes. Ellehendekari Urkullu, per la seva banda, s'arrenglera amb el PP més fiscalment i nacionalment cafre (Monago, Montoro i cia.) a l'hora de reclamar que, en el repartiment del dèficit, no es premiïn les autonomies incomplidores : justament ell, que és president de l'única autonomia, juntament amb Navarra, fiscalment sobirana respecte del govern central de Madrid. Cosas veredes, don Juan, que harán temblar las paredes .

El president Mas, altre cop, insinua que podria prendre en consideració la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries. Un tal Rafael Hernando, portaveu adjunt del PP al Congrés (el PP té tants portaveus com noms a la llista de Bárcenas), adverteix que "el model socialista i el model nacionalista [única i mateixa cosa] ha apostat per l'adoctrinament en comptes de la qualitat en l'ensenyament, i que tard o d'hora això s'acaba pagant". Ho diu algú que forma part d'un govern que ve d'aprovar una reforma educativa tan interessant i tan poc adoctrinadora que l'assignatura de religió s'hi equipara curricularment amb les més importants. Parlant d'adoctrinament, alguns encara tenim a casa els llibres d'estudi que els nostres pares van haver de patir durant el franquisme, i aquesta Lomce no se n'aparta ni una mica, tant en l'esperit com en la lletra.

Consideracions personals a banda, totes les declaracions resumides més amunt tenen una cosa en comú, i és que es mouen en el terreny de la hipòtesi. Sembla, sí, que la desafecció, i fins i tot la desconnexió emocional dels catalans respecte d'Espanya, ha anat en augment en els darrers sis o set anys, i sembla també que Mas podria considerar seriosament la convocatòria d'eleccions plebiscitàries. Sembla que la majoria no comparteix les idees del PP sobre l'adoctrinament a les aules, i que tot plegat suscita una irritació creixent en la ciutadania catalana.

Això és el que sembla, però l'única manera de sortir de la hipòtesi és passar a la verificació, i l'única verificació possible és la que pot proporcionar una consulta entre els ciutadans de Catalunya (no de la resta de l'Estat). Passa, però, que la suposada consulta és criminalitzada per la justícia i la política d'Espanya, que actua sense contemplacions contra un territori que reclama com a part d'ella mateixa. D'acord. És una llàstima, però d'acord: dos no dialoguen si un no vol. Reprenem una frase del president Mas que en el seu moment va semblar temerària però que cada dia es mostra més raonable: consulta, sí o sí. Si no pot ser legal, que sigui al·legal (no il·legal). Però que sigui.