Ara

...i pagar el beure (dues vegades)

VICENÇ VILLATORO 

| Actualitzada el 22/05/2013 00:00

Tenen raó els barons del PP quan diuen que una part del dèficit de la Generalitat és perquè les institucions catalanes fan coses que no fan la resta de les autonomies: una televisió i una ràdio públiques potents i ambicioses, unes legacions a l'exterior sobretot de caràcter econòmic, unes polítiques culturals i d'equipaments d'un cert gruix... Només és una part de la raó. Aquest dèficit afegit no s'entén tampoc sense les perversions del sistema de finançament autonòmic. I òbviament no s'entén sense el gran teló de fons: el dèficit fiscal català, l'escàs retorn a Catalunya dels impostos que paguen els catalans. Però és cert el que diuen: la Generalitat fa coses que ells no fan. Gasta en coses en què ells, presidents d'autonomies, no gasten. I per això, també, la Generalitat té més dèficit que no pas ells.

Però els barons del PP haurien de preguntar-se per què la Generalitat gasta en coses en què ells no gasten, o no han de gastar. Ells ho atribueixen al caprici o a la dèria dels actuals governants de Catalunya. S'equivoquen. Per exemple, no sé quin president diu que ell no vol pagar la televisió autonòmica dels catalans i la presenta com una dèria identitària del president Mas: que tanqui la seva tele i així no tindrà dèficit. Però resulta que ara estem celebrant els trenta anys de la creació de la ràdio i la televisió públiques a Catalunya, que es va aprovar per unanimitat de totes les forces parlamentàries. Per tant, no és la dèria nacionalista dels qui manen ara. És la constatació fa trenta anys de tot el poble de Catalunya que calia una televisió pròpia i en català. Perquè si no l'haguéssim creat, els catalans no tindríem televisió en la nostra pròpia llengua.

Els extremenys tenen televisió pública en la seva pròpia llengua, Televisió Espanyola, sense que la seva autonomia hagi de pagar. Ja els la paga l'Estat. Nosaltres només podem tenir televisió en català si ens la paguem nosaltres, mentre no deixem de pagar al mateix temps tota la nostra part proporcional de la televisió espanyola. Aquí hi ha la diferència. Aquí hi ha la raó de fons d'aquest dèficit de què es queixen. Amb un afegit: tendeixen a considerar despeses identitàries supèrflues les que es fan a favor d'una identitat que no és la seva. Les que es fan, molt més grans, a favor de la seva els semblen justificadíssimes.

Diguem-ho d'una manera més general: Catalunya s'ha de pagar a través de la seva autonomia coses que l'Estat no li dóna, però que sí que dóna a les autonomies que ara tant es queixen. Ens hem de pagar una televisió en la nostra llengua, perquè l'Estat no ens la fa. Ens hem de pagar unes legacions a l'estranger perquè l'Estat no projecta prou la nostra cultura ni serveix els nostres interessos econòmics. Ens hem de pagar infraestructures culturals potents perquè l'Estat ha apostat perquè les que ell paga siguin a Madrid. Ens hem de pagar infraestructures de transports o logístiques perquè l'Estat no les fa aquí, mentre que les fa a altres llocs. Ens hem de pagar les nostres pròpies estructures d'estat perquè l'Estat no actua com a nostre. No vol actuar com a nostre. Però al mateix temps l'hem de continuar pagant. Per què tenim més dèficit? Doncs entre altres coses perquè paguem les coses dues vegades. Les autonomies que es queixen són complementàries de l'Estat. La nostra ha hagut de ser alternativa a l'Estat.

No és només una qüestió identitària: llengua, cultura. L'Estat va decidir que això no era cosa seva, que això ens ho havíem de pagar els catalans. Però són més coses. Són serveis socials, infraestructures, equipaments. Els barons del PP s'oposen al dèficit asimètric en nom de la igualtat entre tots els espanyols! El dèficit desigual seria una petita compensació a una desigualtat prèvia i més sagnant: la que existeix entre uns ciutadans que tenen l'Estat a favor de la seva llengua i dels seus interessos i uns altres ciutadans, nosaltres, que tenim un estat que no hi va a favor. Un estat que paga la televisió en castellà i no paga la televisió en català. Mentre nosaltres paguem tota la televisió en català i tot el nostre tros de la televisió en castellà. El dèficit desigual no actua a favor de la desigualtat entre ciutadans. Treballa una mica a favor de la igualtat. Però no hi treballa prou.