• 23 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

Guia per a corresponsals estrangers


Només dos partits polítics no han demanat la dimissió de la delegada del Govern espanyol a Catalunya per presidir l’esgarrifós homenatge a la División Azul, la unitat militar franquista que es va posar a les ordres de Hitler a la Segona Guerra Mundial. Aquests partits són el Partit Popular (PP) i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s) i són els mateixos –els únics– que s’han pronunciat en contra que els ciutadans de Catalunya puguin decidir democràticament el seu futur col·lectiu. No són els únics que estan en contra de la independència de Catalunya, però sí que són els únics que no estan disposats a admetre que la gent pugui expressar democràticament la seva voluntat. Probablement per això han estat també els dos únics grups parlamentaris que van presentar ahir sengles esmenes a la totalitat de la llei de consultes populars proposada per tots els altres grups del Parlament de Catalunya, des de la CUP fins a CiU passant per ICV-EUiA, PSC i ERC. El més insòlit de les esmenes de PP i C’s és que rebutgen la llei no pel que diu, sinó pel que diuen que no diu.

El primer article de la proposició de llei de Consultes Populars no Referendàries i Participació Ciutadana assenyala que té per objecte regular la convocatòria de consultes no referendàries “respecte d’actuacions polítiques de transcendència especial en l’àmbit competencial de la Generalitat”. Els portaveus de PP i C’s, Santiago Rodríguez i Albert Rivera, van utilitzar pràcticament els mateixos arguments: “L’autèntic objectiu és fer un referèndum sobre la independència de Catalunya” i “no tenen competències per preguntar sobre això”. La proposició de llei, a més d’admetre la limitació competencial de la Generalitat, no fa cap referència a la sobirania, ni a l’Estat propi, ni tan sols a les relacions de Catalunya amb Espanya. Es presenta per regular no només les consultes populars, sinó diversos mecanismes de participació democràtica. Així, el plantejament de PP i C’s porta implícit una perversitat democràtica: per si de cas, als catalans millor no preguntar-los mai res.

Posar en evidència aquesta perversitat sí que forma part de l’estratègia sobiranista, perquè, al capdavall, la consulta o es fa amb la llei espanyola o no vindrà d’aquí.