Ara

Entrevista a un fracassat

SEBASTIÀ ALZAMORA 

| Actualitzada el 24/05/2013 00:00

Tot el que s'havia de dir sobre José María Aznar ja ho van dir, i molt ben dit, el duet barceloní Astrud en una cançó que es titulava Hay un hombre en España i que deia així: "Hay un hombre en España que lo hace todo, / hay un hombre que lo hace todo en España. / Es el que pone las anchoas dentro de las aceitunas, / es amante de la infanta y de más de una. / Se inventa los debates que hacen en Antena 3, / es cajero de Ikea y es teniente coronel ".

De tota manera, es veu que la recent entrevista que l'expresident espanyol es va fer fer fa uns dies (a Antena 3, curiosament) ha esvalotat el sensible galliner de la política, i que aquesta setmana correspon, per tant, dir alguna cosa més sobre el marit d'Ana Botella. Doncs som-hi. José María Aznar, segons els seus aduladors -que en té-, va ser l'impulsor de l'anomenat miracle econòmic espanyol, un miracle tan sorprenent que s'explica de la següent manera: amb la bombolla immobiliària a ple rendiment, amb els fons europeus (essencialment alemanys, d'aquí que ara la cancellera Merkel tingui tant d'ascendent damunt la política i l'economia espanyoles) arribant encara a cabassos, i amb una política econòmica feta a mida del sistema financer i bancari hispànic, era fàcil dir la xuleria aquella d' España va bien . Després ha resultat que la bombolla va esclatar, i va produir una onada expansiva d'atur que encara no ha tocat sostre, que els fons europeus es van esgotar i que el sistema financer i bancari espanyol ha resultat ser una calamitat capaç de parir engendres com Bankia -presidida per Rodrigo Rato, que va ser ministre d'Economia amb Aznar-. Un desinterès total en la inversió en R+D+I, que explica que ara hi hagi un vertader èxode de joves sobradament preparats que han d'anar a buscar-se la vida a l'estranger, i un sistema polític i institucional corrupte de dalt a baix són també herències dels vuit anys de govern de José María Aznar, a les quals, tot sigui dit, els set anys de Zapatero no van voler, o no van saber, o no van gosar, posar cap mena de remei.

Aznar també va ser el president que va ficar Espanya dins una guerra, la de l'Iraq, tan absurda com il·legal, tal com s'ha demostrat en els deu anys següents. És també el president que va reobrir la caixa dels trons de la fractura interna de l'Estat, en ressuscitar un nacionalisme espanyol ronyós, intoxicador i brutal que encara avui hem de suportar, i que ha estat la fàbrica d'independentistes catalans més eficaç que mai hi hagi hagut. I és, finalment, el president que va mentir de manera més insuportable a la ciutadania, en voler fer suposar que l'autoria dels atemptats de l'11-M (causats, a més, per la participació d'Espanya en la guerra de l'Iraq) era d'ETA i no d'Al-Qaida.

Aquesta mentida li va costar les eleccions a Mariano Rajoy l'any 2004, i des d'aleshores, Aznar no fa més que amenaçar amb el seu retorn. Que torni o que faci el que vulgui, com si s'opera. En vista del seu full de serveis, només podem dir que parlem d'un perfecte fracassat i d'un irresponsable. No ens interessa.