• 24 may 2013
  • La Vanguardia (Català)

Celebrem la Mancomunitat!


La institució va fer un excel·lent servei al país i a les persones

Sovint insisteixo en aquella idea que nosaltres, els polítics, estem al servei de les persones. Que ens empeny la vocació de servei. No faig retòrica, quan parlo d’aquest tema cabdal del meu tarannà polític. És el meu aprenentatge durant els anys d’alcalde en una vila que ha fet camí amb la suma de totes les forces possibles. Municipalisme humanista, com ens agrada dir. Però no inventàvem res, perquè ja s’havia fet abans i fins al punt de l’excel·lència. Quan? Doncs ara fa cent anys, amb un instrument administratiu que es va anomenar Mancomunitat de Catalunya.

La Diputació de Barcelona va exercir de locomotora de la Mancomunitat. L’aleshores president de la Diputació, Enric Prat de la Riba, en va ser el principal promotor. Els diputats adscrits a les quatre diputacions catalanes, que formaven l’Assemblea de la Mancomunitat, el van elegir president d’aquella institució amb 80 vots favorables i sis abstencions. En el decurs d’aquest any de celebracions, tindrem més d’una ocasió per parlar de Prat de la Riba i el seu “seny ordenador”. La creació de la Mancomunitat portava el seu alè, per descomptat, però hi va sumar moltes veus i braços provinents d’arreu del país.

La Mancomunitat va ser la federació voluntària de les quatre diputacions de Catalunya que recuperava, així, la unitat trencada per la divisió provincial del 1833. Molts dels serveis i organismes creats per la Diputació amb Prat de la Riba al capdavant ja s’avançaven al programa de govern de la Mancomunitat mateix i estaven pensats per ser transferits al futur ens regional. L’Institut d’Estudis Catalans, la renovació pedagògica o la Biblioteca de Catalunya en són alguns exemples.

La Mancomunitat estava pensada des del 1908, però va ser a finals del 1911 quan la Diputació de Barcelona va tirar endavant el projecte i les altres tres diputacions s’hi van afegir. El desembre del 1913, les Corts espanyoles permetien la constitució de la Mancomunitat, el 6 d’abril de 1914, al Palau de l’antiga Generalitat. S’encetava una dècada esplèndida de fites de govern i projectes de construcció nacional.

L’obra de Prat de la Riba, secundada brillantment per Josep Puig i Cadafalch, ha quedat, i fa que al cap de cent anys tinguem molts motius de celebració. Celebrar que, mentre a Catalunya endegàvem projectes, crèiem en les persones capaces de sobreposar-se a l’adversitat i sabíem del cert que el progrés és tant material com de l’esperit, el juliol d’aquell mateix any a la dissortada Europa esclatava la Primera Guerra Mundial.

La Mancomunitat va ser una institució excel·lent al servei de les persones i del país. Ara ens cal celebrar que fa cent anys es va fer realitat la capacitat del catalanisme per articular institucionalment la personalitat pròpia i la unitat com a poble de Catalunya des del món local. Ens cal celebrar que es va encetar un camí, que encara cal recórrer, amb l’objectiu de sumar capacitats i esforços per contribuir al progrés econòmic, social i cultural d’aquest país i de la seva ciutadania.