• 28 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan

Amb diners i sense diners


Aznar i la llei Wert permeten al Govern oblidar el drama de cada final de mes

Si a la Generalitat hi queda algú que mantingui un punt d’emmirallament amb Euskadi, pot trobar en el mal del Govern basc un conhort català. Amb diners o sense diners, després de les eleccions basques de l’octubre passat i les catalanes de novembre, els dos executius nacionalistes continuen avui dia sense pressupostos per a aquest any. A Catalunya, perquè no hi ha qui vulgui fer-se responsable d’uns comptes que facin bo el lema sindical de “s’ho estan carregant tot”; i al País Basc, perquè sense problemes de tresoreria, ni la violència activa d’ETA com a eix unificador del discurs polític, els partits estan més pendents del que passa a casa seva i a la del costat que no pas a la de tots.

La Generalitat espera com aigua de juny unes dècimes més de marge en el dèficit amb l’aspiració de minimitzar les inevitables retallades per a aquest any i també el vinent; mentrestant, al lehendakari Urkullu li ve aigua a la boca planejant construir una nova línia de metro a Bilbao que permeti oblidar el fiasco de no poder presentar els pressupostos d’enguany. La diferència continua estant en l’origen dels recursos i no és altra que els dispars règims de finançament. Mariano Rajoy va engegar la legislatura vetant un pacte fiscal per a Catalunya i ja hi ha qui al Ministeri d’Hisenda calcula que es podria arribar al primer trimestre del 2015 sense l’actualització de l’actual model, per a desgràcia principalment d’algun dels presidents autonòmics del PP amb la comunitat a punt de fer fallida.

Sense pretensió de liderar per una vegada aquest debat i resignat a aplicar una nova poda en els serveis públics, el Govern català viu al dia. Polític i econòmic. L’amenaçadora reforma educativa del ministre Wert i les aparicions estel·lars de José María Aznar donen al Govern d’Artur Mas l’oportunitat de mostrar-se bel·ligerant amb l’Estat i el nacionalisme espanyol més ranci a temps complet i vorejar temporalment la tensa espera de cada final de mes. Això si ningú de la família no espatlla la desconcertant estratègia de governar amb el principal objectiu de guanyar-li dies al calendari amb declaracions que posin en un compromís l’únic discurs a què agafar-se per mantenir la il·lusió de l’esmunyedís electorat de CiU.

I així, fins que arribi la pròxima declaració de torn. D’aquí o allà. Perquè sense diners, l’acció política a Catalunya es limita a retroalimentar-se de manifestacions públiques, cimeres i debats fratricides. El PP i Ciutadans demanden donar prioritat a la lluita contra la crisi a Catalunya, però gaudeixen burxant CiU per la disparitat de criteris dels socis de la federació davant la convocatòria de la consulta; ICV aparca la defensa del dret a decidir per burxar ERC pel seu suport a un Govern que no pot fer res més que retallar encara que no presenti pressupostos; el PSC burxa en si mateix..., i el Govern espanyol, en el futur de tots.

igarcia@lavanguardia.es