2013 0528. Xoc de legitimitats


  • 28 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

Xoc de legitimitats

La declaració de sobirania del Parlament ha suscitat un debat en el qual es contraposen la legalitat i la legitimitat com si fossin conceptes antagònics, mentre que es tracta de les dues cares de la mateixa moneda.

JORDI PLAYMas i Ortega, al Parlament

Si el Tribunal Constitucional ha de pronunciar-se sobre un text que defensa la sobirania del poble català, de segur que ho farà en contra, ja que la Constitució assenyala explícitament que resideix en el poble espanyol. Però això no impedirà que existeixi una important majoria parlamentària a Catalunya que, amb la legitimitat que li confereixen les urnes, continuï pensant el contrari.

Davant aquest xoc, uns posen per davant la llei, mentre que d’altres apel·len a la “radicalitat democràtica”. Aquest concepte pretenia en el seu origen contraposar-se al de democràcia tutelada per interessos econòmics poderosos, però en el debat català ha estat readaptat per defensar el referèndum com a veritable expressió de la democràcia en detriment de la representativitat, oblidant que les consultes són una eina més del sistema parlamentari... Però, tornant al dilema legalitat/legitimitat, es tracta d’un debat fal·laç que no porta enlloc. La legitimitat de l’Estat modern es basa en la legalitat. I la vigència d’aquesta legalitat depèn que sigui reconeguda per la voluntat popular; en això rau la seva força.

La declaració sobiranista del Parlament és legítima, però col·lideix amb la legalitat actual. Al Congrés es podria votar demà mateix un text que insisteixi que la sobirania resideix en el poble espanyol (la votarien molts diputats catalans) i, a més de legal, seria legítim. I què fem amb aquest xoc de legitimitats?

De la mateixa manera, a la UE hi ha un dèficit evident de legitimitat dels qui prenen decisions importantíssi-mes que ens afecten cada dia, i no per això Catalunya es declara insubmisa davant les directives europees... La qüestió no és que la declaració del Parlament sigui legítima, sinó que és essencialment inútil, fins i tot per als qui defensen un procés democràtic cap a la independència, ja que contribueix al bloqueig.

Si bé en un Estat de dret les normes legals s’han de complir, el cert és que no són immutables. Depenen del suport social, fins i tot d’una cosa una mica més complexa com és el concepte de justícia imperant en cada societat. Ha arribat el moment d’obrir el debat sobre un nou escenari jurídic, tret que es busqui a consciència l’enfrontament. Abans, el Parlament ha de treballar per allò que de manera aclaparado-rament majoritària desitja la societat catalana, sabent per endavant que mai no es podrà convèncer tothom, i que el comú denominador sempre comporta renúncies. Però la capacitat per encarrilar la dissensió i garantir la convivència és la gran funció de la política. I si ses senyories no saben fer-ho, continuaran legalment al càrrec, però la seva legitimitat per exercir-lo serà molt dubtosa.

Comments