Ara

REFORMA EDUCATIVA, LA REACCIÓ

Els camins per derogar la llei Wert

Experts consultats per l'ARA consideren que la nova llei és difícil d'aplicar

L.B. / S.S. 

Barcelona | Actualitzada el 29/05/2013 00:00

Ismael PalacínSantiago VidalSalvador CardúsEnric Prats: Els camins per derogar la llei Wert La preguntaIsmael PalacínSantiago VidalSalvador CardúsEnric Prats: Els camins per derogar la llei Wert La pregunta

La pregunta: Quines eines té el Govern per frenar la llei?

Ismael Palacín: "Estem legitimats per derogar aquesta llei"

"Si no es tira enrere la invasió competencial, estem políticament i legalment legitimats per derogar aquesta llei sense que en quedi cap rastre", sentencia el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. L'escàs consens amb què s'ha elaborat el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) recorda, diu Palacín, la Loce de l'executiu de José María Aznar, que mai es va arribar a aplicar. Per això la primera via de lluita contra la llei, segons Palacín, és la política al Congrés i la judicial davant del Tribunal Constitucional.

Una segona eina seria "crear estructures d'estat en l'avaluació educativa". Davant la imposició d'unes revàlides estatals difícils d'obviar, Catalunya crearia un sistema propi d'avaluació aplicat des de l'Agència Catalana d'Avaluació, prevista a la LEC, que seguís els estàndards de l'OCDE, amb "proves consensuades per tothom, dades obertes o informació de context". Un model d'avaluació "oposat al de Wert" que assolís "tant prestigi" que s'acabés imposant a l'estatal pel seu reconeixement internacional.En tercer lloc, Palacín demana mesures "per compensar els efectes negatius de la llei en l'educació inclusiva". Les competències del Govern i dels mateixos centres permetrien, diu, organitzar el temari a 4t d'ESO perquè els dos nous itineraris mantinguin el currículum "tan comú com sigui possible, per endarrerir la segregació entre FP i batxillerat".

Tant en aquest tema com en el de la llengua, creu que "la complicitat de la comunitat educativa" permetrà no aplicar a la pràctica el que diu la llei. "Això ens retorna a la roda de petits recursos judicials d'alguna família, però el consens és tan ampli que no podem fer ni un pas enrere".

Santiago Vidal: "Hem d'utilitzar totes les armes legals per frenar-la"

La millor estratègia jurídica per fer front a la llei Wert és, segons el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, presentar un recurs d'inconstitucionalitat. "Demanar la suspensió cautelar i esperar que d'aquí 4 o 5 anys el Tribunal Constitucional hi digui la seva", apunta Vidal. Potser llavors, afegeix, el que pugui dir el Constitucional "importarà poc" perquè haurà culminat el procés de transició nacional. L'objectiu és "guanyar temps" i, mentrestant, "continuar aplicant el nostre sistema d'immersió lingüística", diu.

El magistrat explica que la llei Wert incompleix l'Estatut perquè "vulnera la competència exclusiva de la Generalitat d'establir quines han de ser les ràtios concretes d'ús del català i del castellà" i, per tant, és impugnable. "Ja que des del govern de l'Estat hi ha una falta absoluta de diàleg, hem d'utilitzar tots els mecanismes legals per evitar que aquesta llei tiri endavant. Hem d'utilitzar les seves mateixes armes legals", diu. En tot cas, veu inaplicable, a la pràctica, la llei Wert. "Ja m'explicaran com aconseguiran aplicar una llei si el 90% dels encarregats d'aplicar-la -els mestres- hi estan en contra". "No només és il·legal el que pretenen sinó també impossible", afegeix. Preguntat per què podria fer l'Estat si el Govern no acata la llei Wert, el magistrat explica que podria acollir-se a l'article 155 de la Constitució, que permet suspendre algunes competències concretes, en aquest cas la d'Ensenyament, quan una comunitat incompleix una llei estatal. "Seria desproporcionat i inviable i no crec que apliquin aquesta barbaritat -diu Vidal- però legalment ho poden fer".

Salvador Cardús: "No afectarà el funcionament diari de l'escola"

El sociòleg Salvador Cardús aposta per la via jurídica per intentar frenar la llei Wert. És a dir, presentar un recurs perquè la Lomce "envaeix competències" de la Generalitat. "El problema fonamental és de respecte de les competències, d'intromissió d'un model que és el propi i que està ben establert en les lleis", assenyala. No obstant això, Cardús considera que aquesta llei, portada al terreny pràctic, no condicionarà el dia a dia de l'escola "perquè suposant que aparegués algun cas de reclamació, des del punt de vista del funcionament general, és irrellevant". Només 17 famílies han demanat a Catalunya l'escolarització en castellà, segons les últimes dades oficials, tot i que el ministeri d'Educació treballa amb la previsió que hi ha un miler de famílies interessades en el fet que els seus fills facin classe en castellà.

Segons Cardús, aquest "és més un debat formal que no pas un problema amb conseqüències directes sobre el funcionament ordinari" de l'escola, ja que creu que aquesta llei "no s'acabarà aplicant" perquè té la comunitat educativa en contra. Els mestres tenen "un marge de llibertat" que fa "difícil" que una llei com aquesta "pugui modificar les pràctiques habitual dins de l'aula", diu Salvador Cardús, que insisteix que això "no treu gravetat a la llei". El també professor de sociologia de la UAB destaca que la llengua no és l'únic despropòsit d'aquesta llei, tot i ser el que més debat ha generat. I cita com a exemple les revàlides generals controlades per l'Estat que vol implantar Wert o la intromissió en els currículums escolars. "Em sembla més greu i té conseqüències més importants". I conclou: "Crec que el més probable és que no s'acabi aplicant".

Enric Prats: "Cal mantenir imatge d'unitat i obrir un debat social"

El primer que recomana el professor de pedagogia internacional de la UB Enric Prats és mantenir "una imatge d'unitat" catalana, tant de partits com de representants de la comunitat educativa, per fer front fermament a la llei. Això passa, diu, per buscar "el màxim nombre de punts en comú" que tots els agents tenen en contra de projecte, més enllà de la llengua, com poden ser "la invasió competencial, la pèrdua de poder de les escoles o la segregació prematura per itineraris".

Prats considera que també fa falta oferir una alternativa. I aposta per "obrir un gran debat social" sobre les mancances del sistema educatiu -uns dèficits "que aquesta llei no resol o que aborda de manera inapropiada", puntualitza- i plantejar solucions apropiades per contraposar-les a les del govern espanyol.

Per la via política, també aposta per la unitat de les forces catalanes al Congrés per "acordar una esmena conjunta a la totalitat o esmenes parcials també conjuntes" configurades "a partir dels punts en comú". Caldria, doncs, certa generositat política per deixar de banda alguns dels elements que avui enfronten els partits catalans, de manera que els punts en què estan d'acord es poguessin defensar de manera unitària.

Alhora, creu que podria ser efectiu "promoure una campanya de comunicació per explicar els aspectes perversos de la llei". I si, malgrat tot, la llei arriba a aprovar-se, Prats advoca per buscar "mecanismes viables per a una futura objecció de consciència a la llei" i estudiar "els efectes legals d'una eventual insubmissió dels diferents agents" del sector de l'educació.