Ara

LA BORSA O LA VIDA

La llengua ordenadíssima 

XAVIER BOSCH 

| Actualitzada el 31/05/2013 00:00

Pompeu Fabra fotografiat el 1933. Pompeu Fabra fotografiat el 1933. C. VALERA

Una llengua ordenadíssima

"La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d'uns certs anys sigui diferent". Així de clarivident va ser, en una classe del 1934, Pompeu Fabra, l'home que ens va deixar una llengua neta i ordenada. Ahir, a l'Institut d'Estudis Catalans, es va presentar el novè i últim volum de les Obres completes de Pompeu Fabra. Han estat deu anys en què Jordi Mir i, fins a la seva mort, Joan Solà han dirigit una feina de formiga d'editar, ordenar i classificar una vastíssima obra de Fabra que fins ara era tan dispersa com difícil de consultar. Segurament no és un material gaire popular, el seu interès és bàsicament científic, però un país com cal amb una llengua de primera (per més que la vulguin empetitida i menystinguda) havia de tenir una obra així que aplegués totes les gramàtiques, les normes ortogràfiques, el diccionari de la llengua, els epistolaris de Fabra, les traduccions teatrals, els cursos de català per correspondència o, per entendre fins a quin punt són complets aquests nou volums, els apunts dels alumnes de Fabra en conferències i cursos que aporten coses noves que ell mai no va deixar escrites.

L'Institut d'Estudis Catalans, que a vegades pot semblar que estigui barallat amb el màrqueting i amb la modernitat, va tenir l'encert de retransmetre l'acte d'ahir per internet i d'inaugurar una nova web sobre l'obra de Fabra. No cal renunciar a les exposicions on la gent passegi i pugui veure la lletra remenuda d'Espriu, la boina de Pla i una pipa de Fabra, però quan fins i tot les galeries d'art tanquen i es reinventen virtualment, potser també és hora de fer més atractiu i més proper allò que, a la llarga i més enllà de lleis i dards, ens salvarà. La nostra llengua.