• 2 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • SILVIA HINOJOSA Barcelona

Tot desmuntant Monago


El president d’Extremadura es fa un perfil propi al PP

El president d’Extremadura mostra certa tendència a nedar a contracorrent. Va desafiar el Ministeri d’Hisenda restablint la paga de Nadal dels seus funcionaris i rebaixant vuit punts l’IVA cultural, i ara ensenya les dents en la negociació del dèficit autonòmic. Mariano Rajoy necessita fer alguns vestits a mida per a autonomies com Catalunya o València i ha demanat al PP generositat i altura de mires en el debat, però José Antonio Monago no cedeix: “Jo he complert, que compleixin els altres”, exigeix, amb una autoritat més pròpia d’una autonomia que tira del carro estatal que de la comunitat situada a la cua en aportació al PIB espanyol. Però Monago, en el seu enroc, sap que governar és comunicar i que un líder ha de destacar per damunt de la resta. Per això s’agafa al seu compliment de l’objectiu de dèficit al 2012 i dóna lliçons de com contenir la crisi. Fa un mes, es va plantar a Barcelona per presumir del extremeny, en una conferència d’onze folis en la qual va acabar identificant-se amb Dalí i la seva personalitat provocadora. Res no és casual ni espontani en aquest gest. Dalí forma part del relat de vers lliure que Monago té tan interioritzat. Ell és un governant que posa les idees per sobre de les ideologies, la persona sobre el partit... A algú li sona? Segur que a més d’un expert en lideratge.

ARXIUMonago es va mostrar com un líder proper en els actes de la campanya electoral

Monago va començar a construir la seva imatge i el seu missatge propi l’any anterior a les eleccions autonòmiques del 2011, en les quals va acabar batent el PSOE al seu feu extremeny. Va ser l’epíleg d’una campanya de manual, que va dissenyar i va pilotar l’assessor de comunicació política Iván Redondo, al qual el president extremeny manté al seu costat com a director del seu gabinet, amb rang de conseller, i al qual l’oposició a Extremadura maliciosament atribueix un poder gairebé taumatúrgic sobre el dirigent del PP. Dues peces de la campanya electoral que Redondo va dissenyar per al candidat Monago van rebre sengles Polly d’or i de plata, guardons que lliura l’Associació Americana de Consultors Polítics.

En realitat, Iván Redondo, que va aprendre a dirigir campanyes electorals a la Universitat George Washington, li va donar un toc americà als actes. El candidat solia parlar sense faristol, amb un micròfon de diadema i en espais oberts i amb el públic envoltantlo, de vegades posant-lo en un compromís amb preguntes incisives. Redondo no ha volgut parlar de la campanya, però un altre assessor consultat, que demana de no ser citat, destaca l’encert de posar en relleu la intensa personalitat del polític popular i mostrar-lo com un líder fort, sense problemes per sotmetre’s a preguntes. Va reforçar l’estratègia d’un Monago proper, que explica les coses. A l’agenda de campanya es va aplicar un model gairebé matemàtic, amb municipis claus, i van treballar a fons els pobles, sense els quals li hagués estat impossible guanyar. I cada acte estava pensat per oferir la imatge que desitja la televisió i la foto a la premsa escrita.

El Monago president s’ha construït a partir d’un dirigent del PP extremeny que tenia poc a veure amb els seus antecessors, que conrea un perfil d’home fet a si mateix i que, tècnicament, és el més semblant a un nacionalista, que valora la importància que Extremadura tingui una identitat forta a Espanya. Als seus discursos, parla de la força del poble extremeny i de la necessitat de fer créixer la comunitat, amb diners i infraestructures, dos agents vertebradors que defensa amb vehemència. I no li surt malament; als pressupostos per a aquest any consta que la regió genera un 10,8% dels ingressos que rep, mentre que el 58,5% procedeixen de l’Estat i el 20,9% de la Unió Europea. I aquesta setmana, Foment ha anunciat una inversió de 290 milions per culminar l’arribada de l’AVE a Extremadura el 2015.

Fill d’una família humil, bomber de formació, Monago es va doctorar en dret i va estudiar criminologia i magisteri, gairebé, gairebé el somni extremeny. Va arribar a la Junta sabent com estalviar i com fer uns pressupostos, ja que era el número dos a Badajoz, l’home fort de l’alcalde.

En qüestió de continguts, s’ha fet un perfil de “baró roig” amb el qual sembla sentir-se a gust i que li permet mantenir l’entesa contra natura amb Esquerra Unida, subscrita per a la seva investidura, i per la qual governa a partir d’acords puntuals; alguns al marge de l’ortodòxia del Govern central. En el PP hi ha qui diu que té butlla.

Entre els seus temes estrella està el suposat greuge de l’Estat cap a Extremadura i la crítica despietada a Catalunya, dimonis que ja treia a passejar Juan Carlos Rodríguez Ibarra, en el populisme del qual sembla inspirar-se, salvant distàncies ideològiques.

En les últimes setmanes, el debat sobre l’objectiu de dèficit autonòmic per a aquest any li ha donat munició a Monago, no només contra el govern d’Artur Mas, amb el qual Hisenda negocia bilateralment una xifra, sinó contra barons del PP com el valencià Alberto Fabra que podrien veure ampliat el seu marge de dèficit. Dilluns, Rajoy va reunir els seus presidents autonòmics per aproximar postures de cara al pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, i Fabra va anunciar que ja arribava “arremangat” per discutir amb l’irreductible Monago. Serà casualitat, però aquesta setmana ha transcendit que el president valencià pensava entrenarse amb un expert en tècniques de lideratge al que la Generalitat pagaria un curs de 20.000 euros, encara que Fabra ha hagut de fer marxa enrere per la polèmica aixecada per aquest ús inadequat de fons públics.



El que compleix i el que no compleix


José Antonio Monago planta cara amb el seu 0,7% de dèficit del 2012, i lidera des d’Extremadura la negativa que es flexibilitzi la xifra per a d’altres. Exigeix “que no es beneficiï” Catalunya, que va tancar amb un 1.9%, “a costa dels que compleixen”, com Extremadura. Tot i que a Monago se li retreu que el dèficit del que presumeix hauria estat similar al d’altres si no hagués disposat d’ingressos extraordinaris, com els 152 milions per compensar l’impost de dipòsits bancaris. Més encara, amb un sistema de finançament diferent, el seu dèficit hauria estat superior, li va dir el valencià Alberto Fabra. Així és, els catalans, que Monago posa a ratlla, contribueixen profusament al fons de solidaritat de la Lofca perquè autonomies com Extremadura tinguin més recursos. Catalunya paga més en impostos del que rep de l’Estat en forma de prestacions, amb un dèficit fiscal que supera el 8%, enfront del superàvit fiscal del 17,8% extremeny. Monago diu que “Extremadura paga” els 5.023 milions per a Catalunya del fons de liquiditat estatal, malgrat que és un crèdit que Catalunya pagarà i amb interessos. I altres xifres que no sol donar són que Extremadura és la que menys aporta al PIB estatal i la segona en atur, superior al 35%.