• 4 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • David González

La mida és important?

Ha dit Mariano Rajoy, mirant sense mirar Artur Mas, que els estats petits no hi pinten gaire o directament res a Europa, i ho ha dit en un fòrum selecte, les jornades del Cercle d’Economia a Sitges. I cal celebrar-ho perquè, tant si hi estem d’acord com si no, tot el que contribueixi a establir un debat civilitzat sobre això ha de ser benvingut per més que la premissa implícita –la petitesa de Catalunya com a obstacle per a les seves aspiracions– sigui fàcilment impugnable amb un parell de dades objectives. És a saber: que els països petits no són l’excepció sinó la norma a la UE i a tot Europa i que Catalunya no és un país petit sinó mitjà, que ja és molt en un solar en què la majoria no tenen la talla ni de bon tros.

La gran majoria dels països membres de l’euro i de la UE són estats petits, i potser Merkel està disposada a intervenir-los (a més dels grans), però no a perdre’ls; per tant, alguna cosa hi deuen pintar, en tot plegat. Si Rajoy entén per països petits els que van darrere de l’Estat en població o en producte interior brut (PIB) –rànquing en què Espanya ocupa el 5è lloc–, resulta que són legió: 15 dels 27 no arriben als 10 milions d’habitants, com Catalunya (7,5), i també 15 dels 27 no arriben als 200.000 milions d’euros de PIB: Catalunya sí. També són estats petits els futurs socis en espera. Com és el cas de Croàcia, que l’1 de juliol esdevindrà el 28è Estat de la UE amb 4,4 milions d’habitants i 44.000 milions d’euros de PIB. I dels cinc països més candidats a l’adhesió (Macedònia, Islàndia, Montenegro, Sèrbia i Turquia), només l’últim supera Catalunya en pes demogràfic i PIB. A Europa, la petitesa marca tendència.

Comptat i debatut, si Catalunya fos un Estat de la UE seria el 16è en població, darrere d’Àustria i per davant de Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Eslovàquia, Irlanda i els que segueixen, i es disputaria amb Finlàndia el lloc número 12è en termes de PIB a la UE i la 9a posició a l’eurozona, per davant de Grècia, Portugal, Irlanda, Eslovàquia... Altrament, si la grandesa es mesura en termes diguem-ne històrics, set dels actuals 27 socis, Alemanya inclosa, i als quals se sumarà aviat Croàcia, tenen poc més de 20 anys de vida com a estats sobirans en la seva forma actual. Ergo, això de la grandària depèn dels ulls amb què es mesura.