• 4 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Miquel Roca Junyent

Grans o petits?


Europa té països grans i petits, però la dimensió no els fa més ni menys importants

Ara resulta que el debat se centra en si per ser important a Europa has de ser un país gran o un país petit. Amb perdó, però quina immensa tonteria! El que fa important un país, a Europa i on sigui, és la qualitat de vida que té, l’estabilitat i seguretat jurídica, el seu potencial i el talent, la seva cultura, la història, la cohesió social i nacional, etcètera. Si no és per això, no val la pena ser important!

Europa és molt més que la dimensió dels seus estats membres. Precisament perquè tots ells sabien i haurien de recordar que, fins i tot els més grans, són petits en el concert del món. I que el que els fa grans no és la seva dimensió sinó la voluntat de compartir un projecte comú de llibertat, de pau i de benestar. Això és i ha de ser Europa; precisament quan s’oblida aquesta causa és quan Europa, tot Europa, es fa petita i insignificant.

Europa té països grans i petits, però la dimensió no els fa ni més ni menys importants. Grècia és petita i econòmicament feble, però a les seves runes hi ha una part fonamental de la nostra identitat col·lectiva. I Holanda és un país petit, però en la seva cohesió i el seu progrés hi ha una referència decisiva del que vol ser l’Europa del benestar. I Eslovènia és molt petita, però la seva importància no ve de la protecció alemanya sinó de la demostració que Europa és una garantia de pau que els seus ciutadans enyoraven. França és un país gran, i això no i impedeix que la crisi la colpegi com a nosaltres. Però França és important per la Revolució Francesa, per la referència de llibertat, pels valors republicans compartits per una immensa majoria dels seus ciutadans.

I Alemanya és molt important per la seva dimensió, per la seva economia, i per moltes i moltes altres coses. Però sap que només Europa la fa important com a constructora d’un projecte de pau i de tolerància que no ha aconseguit mai construir des de la seva soledat.

Europa no demana dimensió als seus membres; els demana, sobretot, que creguin i estimin els valors que han fet possible aquesta gran realitat de l’Europa de la pau i la llibertat i també, malgrat totes les limitacions d’ara, del progrés.