• 8 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc de Carreras

Catalunya and Qatar


El Barça sempre ha estat utilitzat políticament, però potser mai tant com ara i d’una forma tan partidista

S’acaba de publicar el llibre La función política del Barça (Libros de la Catarata, Madrid, 2013), escrit pel conegut periodista Ramon Miravitllas. Abans de res és un llibre oportú. Des de sempre el club barceloní ha estat utilitzat políticament. Però potser mai tant, i d’una forma tan partidista, com en els darrers anys, sota la presidència de Joan Laporta i, especialment, amb l’actual de Sandro Rosell.

El Barça té més de cent mil socis i milions de seguidors repartits per tot el món. Però el partidisme és tal que, davant determinades actuacions, molts d’aquests socis i seguidors tenen de vegades la sensació que se’ls ha expulsat del seu club, perquè la directiva els utilitza per a finalitats polítiques. Recentment, per aquesta raó s’ha donat de baixa un soci amb 63 anys d’antiguitat.

El que va passar abans d’ahir no ha pogut ser inclòs en el llibre de Miravitllas, però segur que ocuparà un lloc en una nova edició. La directiva ha decidit que en la seva “segona equipació” (així ho escriuen els diaris) la samarreta, ja més o menys blaugrana, cedirà el pas a una altra amb els colors de la bandera catalana. Així doncs, el que és el tradicional símbol de tot un país està sent usurpat, entre d’altres, pel Barça. Amb tan faust motiu, es va celebrar un lliurament oficial i solemne de la nova samarreta al president de la Generalitat al Pati dels Tarongers. ¿S’imaginen que el Reial Madrid hagués fet alguna cosa semblant amb la bandera espanyola? S’haguessin queixat tots els clubs d’Espanya. Aquí ningú dirà res, s’han de complir les regles de l’omertà catalana.

Però no tot acaba aquí. Al damunt de la bandera de Catalunya s’inscriu, en lletres molt visibles, el nom comercial de Qatar Airways. Artur Mas va dir en l’acte d’abans d’ahir: “Que el Barça porti els colors de la senyera ens ajudarà a ser reconeguts, respectats i valorats al món”. El nom de Qatar també contribuirà a això. Suposo que sap el nostre president que aquest minúscul Estat és una dictadura on impera la xaria, que és exportadora de radicalisme islàmic a les primaveres àrabs i que al seu territori hi ha la principal base militar dels EUA a la regió del golf Pèrsic. Sense la base aèria del Udeid, veritable cervell militar del Pentàgon a la zona (United States Central Command), hauria estat impossible atacar i ocupar l’Iraq en la guerra del 2003. Així serem també reconeguts, respectats i valorats al món

Catalunya és un poble pacífic, repudia la violència i la guerra. Aquest mantra l’hem sentit mil vegades. Fins i tot pot ser que es convoqui una marxa contra la guerra al passeig de Gràcia on assistiran un milió de persones. A la capçalera es situaran els presidents Mas i Rosell, darrera d’una bandera catalana sense el nom Qatar Airways. Si no li agraden els meus principis li puc oferir uns altres, fins i tot li puc oferir els principis contraris. La Catalunya de Groucho Marx.