Cremar la nau

La Vanguardia en català | 11/06/2013 - 00:00h


M. Dolores García
Capítol 33 de La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne. Phileas Fogg, l'impassible viatger britànic, es proposa d'arribar com sigui a Liverpool i lloga el vapor Enriqueta després d'haver perdut el vaixell en què havia d'embarcar. Esperonat per l'ànsia de recuperar el temps perdut, l'Enriqueta s'està quedant sense combustible i Fogg, per a qui la rendició no entra al seu diccionari de possibilitats, li compra la nau al capità Speedy. "Ara, aquest vaixell em pertany?", pregunta. "Segur, des de la quilla fins a la punta dels pals, però tot el que és de fusta, s'entén", li respon el capità. El nostre flegmàtic cavaller ordena llavors que vagin llançant al forn tot el que pugui cremar per assolir l'anhelada destinació. Recordo aquest episodi perquè Convergència sembla ser al capítol 33 de la seva aventura.

Mas sembla disposat a cremar la nau per arribar a Ítaca. O, almenys, a una illa més propera, la de la consulta. Seria la primera consulta per la independència de Catalunya. S'hauria obert la porta, encara que d'altres haurien de rematar la feina. Davant una empresa de tal transcendència, l'enfonsament electoral de CiU que vaticinen les enquestes i que assumeixen en la federació és un mal menor. "És més important el país que Convergència", asseguren els qui defensen aquest camí. Però hi ha un altre sector en el partit, que encara no alça la veu en públic, inquiet davant l'implacable avenç d'ERC, i que replica: "És més important el país que el procés".

Els primers encara consideren que existeix una alternativa a la de cremar la nau: consisteix a aguantar fins a les eleccions generals. Esperar que Rajoy perdi la majoria absoluta i que el nou Govern necessiti el suport de CiU per exigir llavors la consulta a través d'una delegació de competències per la via de l'article 150.2 de la Constitució, el mateix que es va fer servir per a traspassar el trànsit als Mossos. Però el PP té majoria absoluta i aquestes eleccions no són fins a finals del 2015, una eternitat en política. Aquesta és una sortida que depèn del fet que ERC s'avingui a aprovar dos pressupostos i, sobretot, a desaccelerar les seves pretensions. Tot això amb el risc d'un resultat electoral impredictible. La travessia és possible, però summament penosa.

El pla B, si la consulta es converteix en missió impossible, és una coalició amb ERC i eleccions plebiscitàries. Als seguidors aguerrits de Phileas Fogg fa temps que els incomoda l'aliança amb Unió. I aquesta possibilitat, unida a la lectura de les enquestes, està provocant una barreja de neguit i enuig en una part de Convergència, encara que la fidelitat a Mas els impedeix de fer-se sentir. Saben que una de les principals virtuts del president, la coherència, pot transformar-se en obcecació. Phileas Fogg, l'exactitud en persona, va apostar fort i va aconseguir el seu propòsit: arribar a temps a la seva destinació. Encara que la seva peripècia va ser mèrit de l'entranyable, imaginatiu Jules Verne.

Ciutadans, segons

El PSC ha fet una enquesta a les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona per veure com es presentarien les eleccions al seu bastió. El resultat és preocupant per als socialistes, que cauen de forma generalitzada. Però el que més els ha cridat l'atenció és l'espectacular pujada de Ciutadans, que es converteixen en segona força en moltes d'aquestes poblacions. Alguns alcaldes, com la de l'Hospitalet, Núria Marín, ja han pres nota i fan campanya per deixar més clara la seva posició contra la independència de Catalunya.

Foment i Rodalies

El conseller de Territori, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, tenien gairebé enllestit un acord sobre el contracte programa de Rodalies (on figuren les inversions) fins que Mas va revelar a París les seves converses amb la SNCF, la societat ferroviària francesa, perquè gestioni la xarxa catalana de trens. Llavors la ministra va comunicar al conseller que el pacte quedava ajornat.

Pressupostos en suspens

Artur Mas està convençut que cal aprovar els pressupostos del 2013 i el 2014 a la tardor. Tanmateix, ara resulta que ni a ERC no li convé donar a CiU dos anys de coll sense tenir ben lligada la consulta, ni el PP apressa, ja que tem que, si CiU i el seu soci trenquen, hauria de donar suport a Mas per complir el dèficit.