Ara

CANVI DE CICLE

La consulta enrareix el clima als aparells de CiU i el PSC

Els peròs de Duran a l'estratègia de Mas i la impotència de Navarro per sufocar els crítics s'enquisten
FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 11/06/2013 00:00

NAVARRO INTENTA POSAR ORDRE  Navarro, ahir a la reunió de l'executiva, sabia que ho tindria difícil, però la gestió del dia a dia és molt costeruda. El partit no secunda el projecte sobiranista però sí que avala el dret a decidir tot i que el considera secundari. El camí del mig desgasta. Navarro, ahir a la reunió de l'executiva CÈLIA ATSET

El fracàs del procés estatutari i una crisi sense precedents van esperonar la manifestació de la Diada de l'any passat i van clarificar el full de ruta del catalanisme, condicionat també per la inexistència d'oferta política per resoldre el "problema català" per part del govern espanyol, ara en mans del PP. L'estat propi apareix a ulls de cada cop més catalans com la sortida a la suma de desafeccions. Unes desafeccions que alimenten també la idea que els esquemes polítics de la Transició ja no serveixen. I tampoc servirien, esclar, les seves estructures polítiques més genuïnes tal com han funcionat els últims trenta anys. En aquest cas, els partits. Les últimes enquestes publicades pronostiquen una reculada sense precedents de CiU i del PSC, que se situarien en mínims històrics. La tensió interna a les dues formacions centrals del catalanisme -fundades el 1978 com a coalició la primera i com a partit el segon- no remet.

Uns i altres busquen solucions i estan immersos en un debat intern condicionat pel nou paradigma polític. CDC i Unió ja no amaguen que el seu objectiu final no és el mateix. Els primers defensen l'estat propi i els segons una Espanya confederal. La situació dels socialistes és similar, tot i que les urgències els collen més. El PSC, que en els últims tres anys ha estat foragitat de la Generalitat, el govern de l'estat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona entre d'altres, tem perdre el poder institucional que li queda als grans ajuntaments. A Artur Mas hi ha qui li critica l'estratègia a casa seva, però a Pere Navarro li qüestionen també el lideratge, el sector crític està consolidat i no hi ha debat en què no participi. La divisió entre els que volen que el PSC no baixi del carro del catalanisme -cansat de reformar Espanya- i els que volen aterrar al front del no parapetats en l'empresa federal és evident.

Avancem no va a l'executiva

Tips de tensions, ahir els membres d'Avancem, el corrent crític i catalanista, no van assistir a l'executiva. Ni a ells ni a altres dirigents catalanistes, com ara l'exconsellera Marina Geli o l'eurodiputada Maria Badia, els va servir per estalviar-se les amonestacions de l'aparell.

Als nacionalistes els uneixen el govern i el dret a decidir, però en els temps i les vies hi ha més que matisos. Josep A. Duran i Lleida -incòmode amb l'estratègia, fins ara inequívoca, de Mas i el seu equip, des del primer moment partidaris de fer camí amb ERC- esmena dia sí i dia també el discurs del president. I això no cau bé a CDC. Mas, flegmàtic, fa la seva i no perd les formes.

Josep Rull, secretari d'organització convergent, que ha vist incrementat de manera notable el seu pes polític des que Oriol Pujol s'ha enretirat de la secretaria general pel cas de les ITV, va afirmar diumenge que cal que CDC i UDC s'asseguin i cohesionin el seu discurs entorn del tema central de la legislatura. Toni Font, vicesecretari general d'Unió i veu molt autoritzada a l'hora de parlar en nom del seu líder, es va mostrar fred. "Hi ha àmbits on tenim dret a discrepar", va dir just abans de fer una lectura més aviat restrictiva del programa de govern signat per CiU i ERC i reiterant la importància de no perdre el PSC. Els democristians no parlen de plans B i, encara menys, faciliten acceleracions: "A nosaltres només ens trobaran en l'acord de legislatura i en el programa electoral, només anirem a l'una en això", deia Font. El repte de CDC és, doncs, que Unió llegeixi com ella els dos documents i que Duran rebaixi el to.

El democristià també va rebutjar que s'atribueixi a les opinions del seu líder la davallada als sondejos. "Hi ha especialistes a atribuir-nos fracassos", va dir, dolgut.

Els dubtes amb l'Hospitalet

El PSC també explica la seva sagnia per les divisions internes i segueix intentant taponar les vies d'aigua. El secretari d'organització, Esteve Terradas, va explicar que Navarro va demanar als crítics "ajustar" el seu missatge al del partit. Proliferen els manifestos i corrents que demanen des d'abraçar el dret a decidir sense reserves a donar llibertat de vot en una eventual consulta. A la reunió de la cúpula Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, va defensar la campanya local No a la independència , que també es fa a Sant Feliu de Llobregat. L'exdiputada Laia Bonet i el portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, van lamentar anar de bracet del PP i Ciutadans.

Actualitzar el discurs no serà fàcil en aquest context i les tibantors es fan evidents quan el panorama s'agita. Coses d'un nou temps.


La llarga agonia

DAVID MIRÓ 

| Actualitzada el 11/06/2013 00:00

Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro tenen una cosa en comú: tots dos aspiren a veure passar per davant seu el cadàver polític d'Artur Mas, tots dos creuen que el líder convergent és l'obstacle que entrebanca les seves respectives carreres i que, un cop desaparegui, la societat catalana els anirà a buscar perquè aportin les dosis de seny i realisme que es van perdre en l'infaust període que va encetar Pasqual Maragall. De fet, en privat ja el donen per mort i enterrat. Però aquest temps d'agonia masista se'ls està fent llarguíssim, etern, inacabable. Com els fills que esperen la defunció del pare per repartir-se l'herència, les urgències passen al davant de l'elemental sentit de la correcció cristiana i s'arriben a traspassar certs límits. I quan el moribund fa algun gest de reviscolament, l'interpreten segons el seu particular prisma: "Ja ho veus. No s'ha adonat encara que li falten quatre dies, pobret. Si sabés que això del procés ja no és més que un teatre de titelles". I així van passant els dies. Esperant un final que triga massa.