• 12 jun 2013
  • Jordi Barbeta | La Vanguardia (Català)

La consulta, el 2016


Per complir el seu compromís tan personal i transcendental, Mas necessita arribar fins al final del seu mandat

Jordi Barbeta Els fets són sagrats i les interpretacions són lliures. Els fets són que el Govern ha presentat un full de ruta per a tota la legislatura que inclou 77 objectius, 212 mesures executives, 65 iniciatives legislatives i 78 accions normatives. La interpretació és que Artur Mas està més determinat que mai a convocar la consulta, sí o sí, però al final del mandat, és a dir, si pot ser el 2016 que no sigui el 2015. No ho va dir així, però és una conclusió lògica després de la seva compareixença d’ahir.

PEDRO MADUEÑOMas, ahir durant la reunió del Govern

Deixar la consulta per al final de la legislatura no s’ha d’interpretar en cap cas com una renúncia, sinó com l’opció estratègica del president de la Generalitat per poder complir amb garanties d’èxit el seu compromís més personal i més transcendental, però de la mateixa manera que no només de pa viu l’home, tampoc només de la consulta pot viure el Govern, ni el president, ni el país.

Per ambiciós i il·lusionant que pugui considerar-se el fet de convocar per primera vegada en la història que els catalans es pronunciïn sobre el seu futur col·lectiu, cap govern no és capaç de sobreviure tancat amb una sola joguina o practicant el monocultiu amb un sol assumpte en el seu programa. Fins i tot les tertúlies radiofòniques o televisives començaven a avorrir la gent de tant especular amb la data, la pregunta, l’empara legal, la negociació, el pacte o el no pacte. Al mateix portaveu del Govern, el conseller Francesc Homs, se li estava esgotant la imaginació i començava a notarse-li que no sabia ja com entretenir cada dimarts els col·legues en la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu.

Així que el president Mas va presentar ahir el projecte polític amb què pretén omplir de contingut la legislatura abans de convocar la consulta. Ell va dir “abans i després”, però això va ser el menys convincent de la seva intervenció. Hi ha vida a més de la consulta, però per més que s’entossudeixi el president no hi ha legislatura després i per això ha de deixar-la per al final. Vegem per què.

És evident que amb l’actual Govern espanyol és impossible arribar a un acord per celebrar la consulta. Ho ha dit Mariano Rajoy per activa i per passiva i per si de cas allà hi ha José María Aznar exercint de rediviu Vigía de Occidente. Per tant, l’únic itinerari possible per a Artur Mas serà o convocar una consulta no autoritzada per l’Executiu espanyol o convocar eleccions plebiscitàries. Els dos escenaris es presenten tan conflictius que no permeten fer previsions sobre els escenaris posteriors. I en canvi les dues opcions requereixen carregar-se de raons prèviament per justificar davant el món que el Govern espanyol no ha deixat cap altra sortida que el conflicte. I això també porta el seu temps. Primer se sol·licita l’autorització del referèndum, una vegada rebutjat, es convoca la consulta segons la llei catalana i, una vegada impugnada la llei, la consulta o les dues coses alhora, o es convoca la consulta sense autorització o es convoquen les eleccions plebiscitàries. Aquest procés no es resol en sis mesos ni en un any i mentrestant hi haurà eleccions generals que deixaran el PP sense majoria absoluta. Però hi ha més motius que recomanen no tenir pressa. La situació economico-financera és massa dramàtica. Amb o sense pressupostos, el Govern ha de prendre mesures molt impopulars. Hi haurà noves retallades i és més que probable que el sector públic català torni a prendre el carrer. Cap estrateg polític no recomanaria preguntar res en circumstàncies tan adverses. Caldrà esperar.

És cert que Mas té un compromís firmat amb Oriol Junqueras per celebrar la consulta el 2014, però existeix una clàusula per si “el context socioeconòmic i polític requereix una pròrroga”. Esclar que ERC podria retirar el seu suport al Govern si Mas no convoca la consulta el 2014. És un escenari fàcil d’imaginar. Dantesc. Si CiU i ERC trenquen i cau el Govern Mas, no hi hauria consulta, ni eleccions plebiscitàries. Seria un desastre enorme. Seria el final de tot.