La llei pot millorar l’educació, contribuir al sentit de l’esforç i reduir el fracàs escolar
Poso un suspens als estudiants que van protagonitzar fa uns dies la insolència al ministre José Ignacio Wert quan els lliurava els diplomes. Són alumnes brillants i amb bones notes!, em respondreu. D’acord, però la seva educació i sentit del respecte són nuls i es mostren insolents pensant que es pot funcionar partint de la impertinència. Demostren poca qualitat humana. Ser persona correcta és més important que saber més matemàtiques, literatura castellana o informàtica. Si no podien suportar que el ministre els lliurés els diplomes, el més raonable no era demostrar pèssima educació, sinó renunciar a recollir-los. Pares i professors potser no poden sentir-se orgullosos del que els han ensenyat.
Si suspengués els estudiants, ho faria de sou i feina i amb més rotunditat amb els qui potser els van aconsellar actuar d’aquesta manera i aquells que des de mitjans de comunicació, tertúlies, òrgans polítics o institucionals han lloat una actuació tan grollera. Aclamar la insolència, la tosquedat, la intolerància, el menyspreu, porta sempre a mals resultats. I més promoure-ho en els joves.
Significa que hagin d’estar d’acord amb el ministre i la seva forma de funcionar, o amb l’avantprojecte de la Lomce, la llei Wert? De cap manera. Persones que s’oposen a molts aspectes de la política del ministre veuen inacceptable l’actitud d’aquests joves. N’hi ha prou amb sentit comú per adonar-se’n.
Posat a parlar de Wert esmentaré la bèstia: el ministre s’ha equivocat en no buscar el consens per a la llei, però crec que, en conjunt, l’avantprojecte de llei Wert és bo i pot millorar l’educació, contribuir al sentit de l’esforç i reduir el fracàs escolar.
A Catalunya anem tan malament, amb tanta ment única, que tot el debat sobre la llei s’ha centrat al voltant de la qüestió de la llengua. Van repetint que liquida la immersió lingüística, però la veritat és que entre els detractors amb els quals he parlat no n’he trobat cap que s’hagi llegit la llei. Per això em semblen frívoles les crítiques.
A alguns anti-llei Wert els he preguntat si els semblen bé que es facin proves externes al final de l’Educació Secundària Obligatòria per assegurar que els alumnes estiguin prou preparats, així com dues modalitats per a quart d’ESO, una per preparar-se per a la formació professional i una altra per al batxillerat. Gairebé tots han dit que sí. Doncs això també forma part del projecte. Sobre l’ensenyament de religió he trobat posicions divergents, però fins i tot no-creients o no-practicants han coincidit que sense formació religiosa no es poden entendre molts continguts culturals. Sobre la seva avaluació també vaig trobar de tot, encara que un que es declara nopracticant va sentenciar davant les crítiques d’alguns polítics: “En la major part de països d’Europa s’imparteixen classes de religió, i aquesta assignatura és avaluable”.
